DONES SALVATGES

Arriba, d'aquí molt poc, la meva nova novel·la.
Dones Salvatges és, sense cap mena de dubte, el millor que he escrit.
En podeu seguir totes les novetats AQUÍ.
És un moment refotudament emocionant.

PETONS SALATS

(...) Se n'ha parlat massa de les sirenes i sense coneixement. Penseu-hi: si volguessin encisar els mariners, ¿cantarien aquelles horribles tonades, mostrarien una imatge tan repulsiva, empudegarien l'aire amb una ferum fastigosa? No, no... les sirenes no volen pas atraure els marines: volen foragitar-los, fer-los fugir. Volen viure tranquil·les, prou pena tenen amb la seva desgràcia!
(I el capità calla. Els seus llavis encara recorden l'alè humit, la llengua de molsa, els petons salats)

Un petit fragment del conte "Petons salats".
El trobeu sencer al llibre CATÀLEG DE MONSTRES de Jordi Masó.

A mi, m'encanta!

SABATES

M'agrada...
Treure'm les sabates quan arribo a casa, cansada.
Sentir que juguen, preparant un espectacle de circ, a la cuina de casa, que asseguren que preparen per mi i només per mi.
Enyorar el mar. I saciar-me'n.
Imaginar 3 arguments de novel·les diferents en un sol dia i creure'm que cap és dolent del tot.
Fer una llista de tots els llocs que em falten per veure, des de Berlín a Vietnam,
Recordar tots els llocs que he vist i on vull tornar, des de França a l'Empordà.
Que la gent et recordi amb un somriure còmplice.
Que es reediti Blau Turquesa.
Que s'editi Dones Salvatges.
Que res no sigui etern. Que tot ho sigui.
Que et diguin una frase d'aquelles boniques, exagerades però boniques, que et fan sentir especial.
Tenir ganes, per un dia de sol, de canviar les botes per les sandàlies.
Posar-me les sabates, per sortir a menjar-me el món, un dia més.

PARAULES D'ALTRE

Potser
de Manuel Forcano


Mai no em vas dir el teu nom real.
Quina importància té.
El fals també l'hauré oblidat.
Formes part d'una barreja
d'amors de temps passats
que inexplicablement
perdura.

Potser
perquè en veure el teu cos al sol
el vaig creure d'aram. Potser
perquè el mar venia nu
a banyar-te. Potser
perquè les coses inesperades
sempre arrelen
i aconsegueixen viure't.

Potser
perquè el teu nom i tu
sou només una ficció. Potser
perquè són veres
les mentides dels poetes.

AVUI

Avui porto tres colors al vestit. I he menjat molta xocolata. I fa fred, però no tinc fred. I no tinc olfacte, que fa fred.
Avui no em fan mal els peus i la ràdio em regala moltes cançons que m'agraden.
Avui faig plans i lligo dates i tot encaixa i perdo el temps. Avui perdo molt el temps.
Avui les notícies més estúpides em fan pensar en arguments de novel·les. I no tinc ganes de plorar. Gens ni mica. Sinó de riure.
Avui les orquídes són liles i penso en platges de sorra gruixuda, de mar enfurismat i de tramuntana i en com seria ser-hi ara, allà, en aquell mirador entre cala i cala on un far em va parlar d'un passat que no era meu i d'un futur que potser podia ser-ho.
Avui estic pendent de les comunicacions que no són cara a cara i de les cares d'alguns.
Avui també, és clar que si, com cada dia, penso en tu.
Avui és dia de fer-te petons.

ENCARA HI HA COSES QUE EM FAN POSAR VERMELLA

Si, com quan era més petita i tenia menys experiència al sac de la vida.
Coses que, de tan en tan, encara em passen i m'agrada tan quan em passen, que em poso vermella.
El vermell m'agrada molt i per això, si algú aconsegueix fer-me'l pujar a les galtes, m'encanta.
Em fa posar vermella, encara, una llista d'elogis bonica, ben construida i elegant, gens barroera, que no t'esperes, si pot ser, que arriba, de sorpresa, amb un perquèsi i et sedueix.
Em fa posar vermella, encara, que el petó de comiat no sigui de comiat, sinó que s'assembli, més que mai, als de hola.
Em fa posar vermella, encara, un secret. Dels de veritat. Dels que no pots dir ni a ta mare. Dels que no pots dir a ningú. Un secret d'aquells dits en confiança total i sota la més total i estricta llei del silenci.
Em fa posar vermella, encara, l'entusiasme compartit, l'emoció compartida, la passió a mitges per alguna cosa a mitges o que s'hi converteix, en aquell moment...
I em fa posar vermella, també, encara, si encara, pensar en aquell moment, teu i meu, que sé que aviat, repetirem.

VINE QUAN VULGUIS

Vine quan vulguis.
Ara no puc. No em va bé. No tinc temps. No ho tinc previst. És impossible.
Vine quan vulguis.
No em puc escapar. No em vull escapar. No hi arribo.
Vine quan vulguis.
Fa massa calor. Fa massa fred. Fa massa temps. Fa massa poc temps.
Vine quan vulguis.
Tinc por. No tinc por. En tinc ganes. No en tinc ganes.
Vine quan vulguis.
És massa lluny. És massa difícil. És massa impossible.
Vine quan vulguis.
Ara?
Vine quan vulguis...