Doncs ja tocava perquè sinó, estava condemnada a morir. Vaig començar a escriure el blog el 2007. Potser com una simple necessitat. Durant aquests anys han aparegut coses com el facebook que han simplificat la meva ànsia d'escriure i certament havia caigut en un estat d'abandonament, quasi...
La promoció de la nova novel·la però, m'ha portat a descobrir plantilles, pàgines, idees i ganes noves, renovades, diferents.
La vida et canvia. I també et canvia el blog. He oblidat les bombolles, les declaracions d'intencions i les llistes. Vaig en blanc i en rosa (si, en rosa sense saber exactament per què) i hi vaig a gust, tant a gust com em sento i prometo no acomplexar-me si l'abandono i no perdre mai l'energia de seguir.
Renovar-se o morir i avui, ara com ara, amb totes les il·lusions i ganes, amb les noves lletres i també les velles, amb el que sóc, el que vull ser i també, tot el que he estat... decideixo, avui, ara com ara, que renovo.
I agafo aire i somnio. En això, no he canviat.
.
2 comentaris:
Ben fet!!
m'agrada auesta nova imatge
un petó
ei! Marina et seguiré de nou, m'agrada aquesta amplade del blog 354 abraçades Josep
Publica un comentari a l'entrada