PERSPECTIVA

Una de les coses que més gràcia em fan és la manca de perspectiva.

A vegades ens n'oblidem una mica de les coses importants, del que és realment gran, sense una qüestió de perspectives sinó per fets objectius. Ens n'oblidem del que és, del que simplement és i ens dediquem a gastar temps en foteses. Si, he dit foteses. Ja ho sé que cadascú és cadascú i les seves circumstàncies i que una cosa que un creu important, per ell ho és i s'ha de respectar, però hi ha una qüestió objectiva i tots podem arribar a la conclusió que un cotxe és més gran que una rentadora o que les morts de Japó són més greus que si plou o no plou a Catalunya.

Doncs una mica de perspectiva. En tot. Només una mica. I anirem millor. Ja ho veureu.

. 

COSES QUE EM POSEN A CENT

Tu. Molt.
Les plomes negres ben tapades, amb un ribet metàl·lic i que fan clack quan les tanques.
El sol solet i alguna cançó més infantil que ara no recordo.
El foc. L'aigua. L'aire fred.
Les ciutats de rascacels. El mar. Les muntanyes verdes, negres, perfilades, maragdes.
Les lletres ben arrenglerades. Les bones idees.
Tot el que no sé. Tot el que no sabré mai.
Els amics. L'amor. L'olor dels llibres i les copes de cava.
El tot està per fer i tot és possible.
I també, això.
Molt.


.

SOMNIS

A vegades els somnis es fan realitat.

Només a vegades i només alguns somnis...

però a vegades els somnis es fan realitat.

.

RENOVAR-SE O MORIR

Doncs ja tocava perquè sinó, estava condemnada a morir.

Vaig començar a escriure el blog el 2007. Potser com una simple necessitat. Durant aquests anys han aparegut coses com el facebook que han simplificat la meva ànsia d'escriure i certament havia caigut en un estat d'abandonament, quasi...

La promoció de la nova novel·la però, m'ha portat a descobrir plantilles, pàgines, idees i ganes noves, renovades, diferents.

La vida et canvia. I també et canvia el blog. He oblidat les bombolles, les declaracions d'intencions i les llistes. Vaig en blanc i en rosa (si, en rosa sense saber exactament per què) i hi vaig a gust, tant a gust com em sento i prometo no acomplexar-me si l'abandono i no perdre mai l'energia de seguir.

Renovar-se o morir i avui, ara com ara, amb totes les il·lusions i ganes, amb les noves lletres i també les velles, amb el que sóc, el que vull ser i també, tot el que he estat... decideixo, avui, ara com ara, que renovo.

I agafo aire i somnio. En això, no he canviat.



.

ENTREVISTA A L'ARAVALLÈS EN MOTIU DE LA PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA! COMENÇA LA PROMO!

Marina Martori

Escriptora

'Amb aquest nou llibre no tinc cap més pretensió que fer passar una bona estona'

DISSABTE, 19.3.2011. 05:00 HLa novel·lista de Llinars del Vallès, Marina Martori, està d'estrena. I d'estrena per partida doble. Aquest proper dijous, dia 24 de març, la Gralla acollirà la presentació de la seva darrera novel·la, de títol explícit i llaminer, M'ha posat a cent que no portis calces (2011). Però, a banda del nou llibre, la Marina també estrena nova col·lecció editorial, Marcòlic, un nou projecte de novel·la de l'Editorial Alpina, tot un referent en el món de l'alpinisme, els mapes i les rutes. Amb la Marina, aprofitant l'avinentesa de la publicació de la seva última novel·la, vam fer un cafè, ens vam posar al dia, vam parlar del llibre, de l'editorial, de la realitat, de la ficció, dels amics i sí, també -però molt poc- de sexe, drogues i rock'n'roll.

Encetes una nova aventura amb aquest canvi editorial i aquest nou llibre. Com ha anat això?
Una aventura de la qual n’estic molt contenta. Vaja, encantada. Anteriorment, jo havia treballat gairebé sempre amb La Galera i és evident que aquest llibre no hi encaixava de cap manera. No és infantil, però sí que és juvenil, i també és per al públic adult. Ja fa un temps que el tinc escrit, i feia molt que anava dient 'busco pare adoptiu que adopti el llibre', perquè el pobre no tenia, encara, ningú que se'n fes càrrec.

I llavors vas entrar en contacte amb la gent de l'editorial Alpina.
Sí, fa quatre anys que el llibre està escrit i, durant tot aquest temps, com t'he dit, buscava el millor pare. I jo tenia molt clar que havia de ser un pare valent i agosarat.

Això vol dir que és una novel·la molt agosarada?
Sí! Però més que agosarada, diria que és una novel·la gamberra.

A la mateixa solapa del llibre ho dius, que és gamberra. Per què creus que ho és tant?
Perquè hi ha sexe, drogues, rock'n'roll, insults, una vida desordenada…

Que potser la Marina porta una vida desordenada?
(Riu) Sí, la Marina l’havia dut, però cada vegada menys. Ara bé, vull puntualitzar que no és una novel·la eròtica. Sí que hi ha sexe, i n’hi ha molt. Però no detallat. El personatge de la Marina és molt estripat i, bàsicament, es passa tota la novel·la alcoholitzada, amb un munt d'experiències ben diverses. I fixa't en els personatges que té al seu voltant... tots són unes autèntiques 'joies'.

Tenint en compte que tot es basa en el teu cercle més íntim… 
Però ells ja ho saben, i hi estant d'acord, i també estan contens. Han participat de l’edició, de les fotos que il·lustren el llibre, etc... És una mena de part col·lectiu. Però dels personatges només tenim el nom, algunes anècdotes i algunes característiques molt concretes. Cal deixar clar que cap de les persones reals són com els personatges que han inspirat.

Podríem dir que són els teus còmplices literaris.
Absolutament.

Però, malgrat que el llibre és una ficció, sí que hi ha coses que sorgeixen i s'inspiren en la realitat.
No només això. Directament hi ha coses del llibre que són absolutament reals, que m’han passat a mi, i que han passat als meus amics. I quan ho llegeixis pensaràs 'és aquesta’. I no, aquesta no, però et sorprendria saber que la que no et penses, serà la que és veritat.

Creus que la Marina, la Martori, s’ha despullat més que mai per fer aquest llibre? 
Jo crec que aquesta Marina és l’alter ego d’un moment vital molt concret, i també molt exagerat. I també molt més divertit del què va ser a la vida real, molt més boig. M’he despullat només en part. Jo sóc molt més complexa que la Marina del llibre. Molt més!

Destaques al blog de la novel·la cinc frases que diuen els personatges del llibre, entre elles aquesta que diu ‘hauria de suïcidar-me, però ho trobo tan personal que prefereixo no fer-ho’. Ho has pensat alguna vegada?(Riu) No! Jo no he tingut mai desigs de suïcidar-me. Sempre he sigut molt feliç i tinc la sort de seguir-ho sent. La Marina del llibre parla molt així, amb frases lapidàries. Es creu molt intel·ligent i en realitat no ho és tant. És un personatge que és pensa molt especial. El Martí Nadal, l’editor, quan va acabar de llegir la novel·la, em va dir: 'mai planteges la Marina com un personatge sexy o intel·ligent, però tanques el llibre i acabes dient: quina tia més guai'. I no ho és! Tot el que s’explica d’ella és molt desagradable: que no va depilada, que no es neteja les dents, que no va mai a la perruqueria...

Un personatge grotesc.
Sí, però deixa aquest aire de personatge interessant.

També dius que estàs segura que la novel·la no decebrà els lectors. Per què n'estàs tan segura?
A veure, tot depèn de les expectatives amb què s’enfrontin al llibre. Però penso que és una novel·la molt divertida. La gent que l’ha llegit ha rigut molt. I també hi ha certes complicitats que et fan buscar un somriure, més que la rialla exagerada. Hi ha moments que no et faran pixar de riure, però et deixaran de bon rotllo. De fet, aquest llibre no té cap més pretensió que aquesta. Crec que tots tenim amics com la Marina, o com els que té la Marina. I tots hem passat una borratxera i una ressaca, i ens podem trobar molt reflectits en alguns passatges si som capaços de riure’ns de nosaltres mateixos.

Dèiem al principi que encetes amb la novel·la una nova col·lecció de l’editorial Alpina, a la qual també hi estàs vinculada. 
Alpìna està fent una cosa molt valenta, sobretot en els temps que corren. És una editorial líder en el sector en el qual sempre han treballat, i han començat a fer tastets amb ficció o narrativa, amb contes, amb coses del Granollers tradicional o festiu, etc. I ara s’han atrevit a treure al mercat una col·lecció que vol publicar ficció i novel·la. Trobo que és fantàstic i que està molt bé tenir una editorial així a Granollers. I pensa que l’estructura és molt potent, amb una gran xarxa de distribució, i crec que és un projecte molt engrescador. Jo m'hi he vinculat ajudant en la coordinació de la col·lecció. I des d’aquí faig una crida a tots els autors que tinguin coses a publicar per a què ho provin a Marcòlic, la nova col·lecció d’Alpina.

Tens algun altre projecte embastat? 
Tinc una novel·la acabada. I espero trobar-li aviat un pare adoptiu.

Creus que Marcòlic serà fill de bessonada, doncs?
Personalment, m’encantaria. Amb el Martí Nadal ens vam conèixer gràcies a l’Alfons Senyé, de la Troca, amb la coincidència d'haver nascut el mateix dia. I vam tenir, de seguida, un amor a primera vista, que ara ha tingut el fruit d’un primer fill. I t'haig de confessar que espero que no sigui l’últim...


L'entrevista és de l'Esteve Plantada i la trobeu AQUÍ

ELS ROBOTS VAN A LA PERRUQUERIA

Els robots van a la perruqueria. Hi entren per la porta, si hi caben o per la teulada directament, quan la porta és petita. S'asseuen a la cadira, la més gran i demanen un canvi de look, un reajustament de les peces del cap o, amb antel·lació, una manicura.

Són així, no cal preocupar-se, els agrada improvitzar. I a les perruqueres no els sap gens de greu, els encanta i els pentinen amb pintes de plàstic roses que no pentinen res, és clar, però tots dos xerren mentre s'assequen els cabells.

Els robots van a la perruqueria i m'encanta. Per què el robot d'ell i la perruqueria d'ella es barrejen i ella porta el robot i ell la perruquera que pentina el robot i tot plegat em sembla fantàstic. Com si el rosa no fos el color d'ella i el blau el d'ell, com si quan som nens i nenes totes aquestes tonteries del gènere no fóssin importants.

Els robots van a la perrqueria. I surten més guapos, per la porta o la teulada, i més desacomplexats, més en un món d'igualtat.

Tots els robots hi haurien d'anar. Relaxa.

SEVEN

Seven red roses.

Seven new ideas.

Seven old emotions that I want again, again and again.

Seven more and seven

It's really a magic number.

8 DE MARÇ

Avui és 8 de març.
Sóc dona treballadora. Jo i la majoria de les dones del món. Totes. Treballen a dins i fora de casa. Sempre. Les dones som éssers meravellosos. Complicats. Emocionals. Valents. Sóc dona i avui ho celebro. Ho celebro cada dia.
En memòria de totes les dones que han lluitat per la igualtat al llarg dels segles. I de tots els homes. Feliç Dia Internacional de la Dona Treballadora. Endavant.

M'HA POSAT A CENT QUE NO PORTIS CALCES

Hi ha moment emocionants. Molts i de variada textura i sabor, però us en puc dir un que SEMPRE m'ha resultat i em continua resultant emocionant.
Publicar una novel·la. Una història que tu has escrit i parit i que algú adopta i la converteix en realitat. Li ha tocat el torn, ara, a M'HA POSAT A CENT QUE NO PORTIS CALCES.
La vaig escriure fa uns anys sota l'absoluta complicitat d'alguns amics i del JOAN i a ells els la dedico ara. Per fi veu la llum. I és emocionant.
Molt.
En podeu seguir totes les novetats a www.mhaposatacentquenoportiscalces.cat
I també al facebook: http://www.facebook.com/mhaposatacentquenoportiscalces

GRÀCIES

Hi ha gent que no dóna mai les gràcies. Mai. Ni quan ets bo, educat, correcte i fins i tot amable.

Hi ha gent que no para de dir-ho. Quan cal i quan no cal, com a formalisme.

Gràcies per dir-me hola, per enviar-me una cosa, per somriure, per caminar i per tossir. Tampoc no cal.

Entenc que vivim en un món ple de formalismes i que n'hi ha de més bonics que d'altres... ara, quan se n'abusa, quan per molt bonic o útil que sigui un formalisme, s'usa fins a l'extenuació deixa de tenir valor.

Com tot, quan es fa servir massa i per massa coses, per força.

Ah... gràcies per llegir-me.