Tot va començar un dia abans, un 22. De fet havia començat molts dies abans però es va fer evident aquella tarda que amenaçava pluja després d'un pastís doble d'aniversari i moltes moixaines. Aquella tarda, dins de la petita llibreria imaginativa i dolça de Llinars, entre llibres, rera el taulell, parlant i descobrint i tot jugant va començar una mena de somni que no s'havia atrevit mai a somiar. Un somni de signar llibres, de sentir comentaris sobre roba interior, de rebre roses, de fer fotos, d'anar amunt i avall, de converses formidables, estones fantàstiques, trucades boniques i sabent que era protagonista sense ser-ho, perquè qui ho era, era el llibre. Aquella novel·la per passar l'estona, per riure... aquella novel·la que feia un temps l'havia escrit amb tantes complicitats i tantes ganes, com totes les coses bones.
I d'un lloc a un altre, saltant, corrent, somrient, somiant, signant, seguint somiant... allà, en aquell instant, en aquell somriure, en aquella punta metàlica de ploma que escriu ara negre i ara blau es va sentir absolutament feliç.
Gràcies.
Primer de tot a la gent d'Alpina, a tots, però en especial, en aquesta bogeria de Sant Jordi, a l'Andreu, per ser a Llinars i al Martí per ser sempre a tot arreu.
A l'Araceli Segarra, intrèpida, moguda, boja, fantàstica per ser companya de tantes estones entre colors i llibres.
A la Patri i el Luis, de la llibreria El Peque, perquè sempre han cregut en mi i sempre creuen en tot el que fan.
A la gent de la Gralla, a Granollers, llibreria de referència de tantes coses.
A l'Abacus i en especial a la Mònica, per trencar el gel com ho vas fer i per tot.
A la Cristina i els seus pares, de la Llibreria Suelves per organitzar-me aquella parada amb cadira de casament, llibres de la primera i segona edició i tan bon rotllo.
I també, al Jordi i la Marga per una preciosa rosa groga i el seu inesgotable sentit de l'humor.
A la gent de la parada d'Alpina, a Barcelona, cadira amunt i avall, roll up amunt i avall i sempre al peu del canó.
I a la gent de les Franqueses, per esperar-me i acollir-me com ho van fer.
I permeteu-me: un gràcies enorme, ENORME, a tots els que us vau acostar perquè us signés el llibre. Per mi cada signatura és un plaer, un moment íntim de satisfacció que us el dec a cadascú de vosaltres. Els amics, coneguts, germans d'amics i absolutament desconeguts que ara, estem units pel llibre.
Josep i Anna, gràcies per sorprendre'm. Adrià, gràcies pels bombons i pel teu ditxóssavoirfaire, Nil, Albert, Rebeca... a tots els que us vau acostar... gràcies.
I amore, Joan... gràcies per viure amb mi totes i cadascuna de les coses que la vida ens regala. I també, per compartir aquesta.
Va ser el millor Sant Jordi de la meva vida.
Gràcies a tots i totes.
I ara si, ja ho puc confesar... sense calces... o no?