Des de petita que he col·leccionat petxines.
Encara ho faig.
M'agrada el mar, la sorra, la platja, l'aigua blava i les roques, com més abruptes millor. I sempre, allà on vaig prop del mar, intento buscar una petxina, petita, per endur-me-la.
Tinc un bol, a l'entrada de casa, ple de petxines. Algunes més grans, més petites, més blanques, més marrons, més o menys salades o ondulades, brillants o pàlides, potser trencades.
Alguna petxina especial ve sempre amb mi, entre les monedes brutes, recordant-me sempre el moment precís en que la vaig trobar o me la van regalar.
La meva col·lecció de petxines desordenada, les meves petxines especials i les que tinc repartides en collarets o llocs em recorden que sempre hi ha noves platges per descobrir i que el mar no s'atura mai.
Mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada