Marina Martori

AVUI

2012-02-08T14:59:00.001+02:00

Avui porto tres colors al vestit. I he menjat molta xocolata. I fa fred, però no tinc fred. I no tinc olfacte, que fa fred.
Avui no em fan mal els peus i la ràdio em regala moltes cançons que m'agraden.
Avui faig plans i lligo dates i tot encaixa i perdo el temps. Avui perdo molt el temps.
Avui les notícies més estúpides em fan pensar en arguments de novel·les. I no tinc ganes de plorar. Gens ni mica. Sinó de riure.
Avui les orquídes són liles i penso en platges de sorra gruixuda, de mar enfurismat i de tramuntana i en com seria ser-hi ara, allà, en aquell mirador entre cala i cala on un far em va parlar d'un passat que no era meu i d'un futur que potser podia ser-ho.
Avui estic pendent de les comunicacions que no són cara a cara i de les cares d'alguns.
Avui també, és clar que si, com cada dia, penso en tu.
Avui és dia de fer-te petons.

ENCARA HI HA COSES QUE EM FAN POSAR VERMELLA

2012-02-01T15:23:00.000+02:00

Si, com quan era més petita i tenia menys experiència al sac de la vida.
Coses que, de tan en tan, encara em passen i m'agrada tan quan em passen, que em poso vermella.
El vermell m'agrada molt i per això, si algú aconsegueix fer-me'l pujar a les galtes, m'encanta.
Em fa posar vermella, encara, una llista d'elogis bonica, ben construida i elegant, gens barroera, que no t'esperes, si pot ser, que arriba, de sorpresa, amb un perquèsi i et sedueix.
Em fa posar vermella, encara, que el petó de comiat no sigui de comiat, sinó que s'assembli, més que mai, als de hola.
Em fa posar vermella, encara, un secret. Dels de veritat. Dels que no pots dir ni a ta mare. Dels que no pots dir a ningú. Un secret d'aquells dits en confiança total i sota la més total i estricta llei del silenci.
Em fa posar vermella, encara, l'entusiasme compartit, l'emoció compartida, la passió a mitges per alguna cosa a mitges o que s'hi converteix, en aquell moment...
I em fa posar vermella, també, encara, si encara, pensar en aquell moment, teu i meu, que sé que aviat, repetirem.

VINE QUAN VULGUIS

2012-01-25T11:31:00.000+02:00

Vine quan vulguis.
Ara no puc. No em va bé. No tinc temps. No ho tinc previst. És impossible.
Vine quan vulguis.
No em puc escapar. No em vull escapar. No hi arribo.
Vine quan vulguis.
Fa massa calor. Fa massa fred. Fa massa temps. Fa massa poc temps.
Vine quan vulguis.
Tinc por. No tinc por. En tinc ganes. No en tinc ganes.
Vine quan vulguis.
És massa lluny. És massa difícil. És massa impossible.
Vine quan vulguis.
Ara?
Vine quan vulguis...

LLISTA DE TEMES PENDENTS

2012-01-18T11:55:00.000+02:00

- Canviar la llista de cançons de l'ipod
- Comprar fideus fins per fer sopa
- Canviar la bombeta fosa del bany
- Ordenar les fotografies
- Endreçar els papers que s'acumulen damunt la taula
- Treure la pols
- Tallar-me les ungles
- Mossegar-me la llengua
- Buscar una excusa millor
- Acabar el conte que vaig començar fa temps
- Inventar-me alguna paraula nova
- i, ai si, me n'oblidava, fer que et tornis a enamorar de mi.

AVUI

2012-01-09T16:27:00.000+02:00

Avui m'he atrevit a fer una cosa que em vaig prometre que no tornaria a fer mai.
Avui he tornat a un lloc que m'ha fet tanta ilusió com la primera vegada.
Avui recorro amb la ment els llocs comuns, teus i meus, com si mai els hagués visitat o si com la visita els convertís en nous de trinca.
Avui no enyoro perquè tinc, no ploro perquè ric i no tinc por de res.
Avui m'he atrevit a somiar. Potser demà m'atreviré a fer-ho realitat.

LA REINA

2012-01-03T11:51:00.000+02:00

No m'agraden les monarquies, però la de casa meva m'encanta.
No m'agraden les reines, però la meva em sembla preciosa.
No m'agrada el rosa, ni les nines roses, ni les mitjes roses ni els clips roses, però avui me'ls poso tots.
Avui la reina de la meva monarquia, la reina del rosa fa anys.
3.
Felicitats Aina.

FELIÇ 2012

2011-12-31T12:51:00.000+02:00

Estimar.

Jugar.

Gaudir.

Escriure.

Riure.

Aprendre.

Voler.

Poder.

Sentir.

Desitjar.

Compartir.

Continuar.

FELIÇ 2012!

CALLA

2011-12-29T20:22:00.000+02:00

Calla, que és Nadal i vol ploure.
I fa tan fred que no plou.
Calla, que els troncs caguen, els somnis són possibles i tothom sembla una mica més bo.
Calla, que pujarà la factura de la llum i tots som iguals i tot és possible. Calla que si vull creure, creuré i si vull sommiar somiaré i si ho intento ho aconseguiré.
Calla que avui, poso un somni a coure i a foc lent estarà a punt, just a punt, per encetar l'any que comença.

I JA ÉS NADAL

2011-12-24T00:04:00.002+02:00

En un moment, com qui no vol, m'han passat 365 dies a correcuites. Una cosa darrera l'altra, un dia darrera l'altre, afilerats i atapeïts i ja torna a ser Nadal. He embolicat, he plorat, he publicat, he rigut, he cantat, he saltat, petonejat, sortit, entrat i rigut i somrigut.

I ja torna a ser Nadal.

I no passa res perquè vindran, de nou, 365 dies més i passaran també, a correcuites. I tots plegats ens farem una mica més grans i més savis i més rics i més grans i més petits. I embolicaré, ploraré, publicaré, riuré, cantaré, saltaré, petonejaré, sortiré, entraré, riuré i somriuré.

I tornarà a ser Nadal. I que no perdem la ilusió, ni mica. I que no perdem les ganes. Gens. I que no ens faltin les abraçades, els petons, la capacitat d'estimar, de sorprendre's, de seduir.

I que no perdem tampoc una mica la mala llet, molt la ironia i gens l'humor. Que ens quedin ganes de riure, del món i de nosaltres i dels dies que passen tant ràpids, tan plens, tan bonics.

I que els petits es facin grans i que les cançons ens continuin emocionant i els llibres posant a cent i les lletres agradant.

Que canvii el que hagi de canviar i que continui igual, tota la resta.

Aquesta setmana ja torna a ser Nadal i m'agrada. Tot l'any que ha passat, aquests dies i l'any que vindrà.

Felices festes a tots! 365 dies més de llum.

FÉS-ME UN PETÓ

2011-12-14T11:37:00.000+02:00

Em dius, en veu baixa, mirant-me de fit a fit, tan a prop, tan tan a prop: fés-me un petó.

M'ho dius enmig de la gent. Estem envoltats i al mateix temps és com si no hi hagués ningú més, com si el món, al voltant, desaparegués.
No, no desapareix. El món crema, s'encén, es converteix en foc.
Fés-me un petó.
I la frase, les cinc síl·labes, dites com les dius tu, com si les mastegéssis, em provoquen la mateixa reacció que el petó de després.
També són foc.
I entre realitats que no encaixen, crits, rellotges que no s'aturen i algun somni que potser més endavant es complirà, et faig cas.
Compleixo el que m'has demanat. Fidel a tu. Al que no està bé.
Fés-me un petó.
I te'l faig. I és tan subtil, petit, perfecte, secret, guardat, teu, teu, teu que és encara millor que la frase.
I al separar-me de tu, dels teus llavis, el món no torna a la realitat. Tarda una mica a ser, de nou, imperfecte.
Continua el foc, a dins i continuen les peces per muntar el trencaclosques escampades, literalment, als nostres peus.
Cada cop que em diguis: fés-me un petó, te'l faré.
T'ho prometo.
No et puc prometre gaires coses més, però aquesta la prometo.
Fés-me un petó. Té.

SER COM SÓC

2011-12-09T12:21:00.001+02:00

Prefereixo mil vegades la sinceritat al silenci.
I el sol a la pluja i la calor al fred.
Prefereixo mil vegades continuar que rendir-me. Tornar a començar que fer un pedaç i apedaçar que llençar.
Prefereixo mil vegades sommiar que dormir i celebrar el que hem viscut que no només recordar-ho.
Prefereixo el teatre al futbol i una bona conversa a un bon polvo. Si. Segur.
Prefereixo llegir a escriure. Però necessito escriure.
Prefereixo el negre. Gairebé sempre.
Prefereixo no plorar però plorar quan vull.
Prefereixo estimar que odiar i sentir a pensar.
Prefereixo no pensar massa.
Prefereixo ser com sóc.
És el que hi ha.

DERROTA

2011-12-01T11:21:00.000+02:00

Acceptar una derrota no significa que et rendeixes, significa simplement que entens que ara no pots guanyar. Ara.
Acceptar que no pot ser. Que quan et diuen que no és que no. Que no cal que ho intentis més. Ni ho preguntis més. Ni ho lluitis més. Ni ho endolcis més. Una derrota és una derrota i cal acceptar-la.
Et derroten quan guanya l'altre contra el que lluites i a vegades, també, quan no guanya ningú.
Una derrota entristeix, deixa un buit a dins, dolorós.
Un no és una derrota. Un no arribar. No tenir. No aconseguir. No besar.
Un no és una derrota dolorosa.
Acceptar una derrota no significa que et rendeixes. No.
Significa simplement que entens que ara no pots guanyar. Que no guanya ningú.
Ara.
Qui sap si demà hi haurà una nova batalla i aleshores no et quedarà aquest gust amarg.
Derrota és una paraula que no m'agrada gens.

5!

2011-11-25T08:56:00.000+02:00

5 espelmes

5 lacasitos de colors. O 5000!

5 dies de pluja i 360 de sol

5 llàgrimes dolcíssimes i 5000 rialles

5 anys.

Felicitats Joan!

QUE NO M'HAS DIT, QUE NO M'HAS DIT... SI EM QUEDA BÉ LA BARBA

2011-11-21T12:58:00.000+02:00

És una frase d'una cançó dels Amics de les Arts. No em paguen per fer-los publicitat, de debò. M'agraden i avui, em va com anell al dit. La cançó a la que pertany es diu “La merda se'ns menja” i també em vindria com anell al dit, però no vull entrar en la broma fàcil.

Hi ha coses que un no diu mai. Que les pensa. Molt. Però que les calla. I, a vegades, un no hauria de callar-se-les. De fet, gairebé mai.

Són coses que no m'has dit, com si em queda bé la barba. A mi les barbes no m'agraden. I si, ja ho sabeu perquè ho dic. Ho dic per això. I molt. I sé que toca. I que serà una majoria impressionant de gent que haurà volgut aquella barba en aquell moment concret. Aquesta barba en aquest moment concret.

No vull ni mirar si et queda bé la barba perquè tinc por. Molta. Por de que es facin realitat totes les coses que no has ni mencionat però que tothom sap que faràs. I faràs de tot, menys afeitar-te la barba.

Ai Jean Luc, ai Jean Luc vull entendre-ho, però no puc diuen també els Amics de les Arts i a mi em passa el mateix. No puc entendre com haurem decidit el que hem decidit i aquí, a Catalunya, haurem votat el que hem votat. Els temps estan canviant i a mi, encara em costa.

No mires als ulls ens els cartells que hi ha penjats de tu. Només et veig la barba. I el fons blau.

Els Amics de les Arts en diuen moltes de coses. Hi ha una altra cançó que es diu Reikiavick. I sincerament, és on em venen ganes d'anar-me'n quan et miro la barba.

El vaig publicar divendres passat a la Revista del Vallès. Avui subscric cada paraula.

TORNAR A CASA

2011-11-11T14:23:00.002+02:00

Llegir. Plorar. Patir. Riure. Callar. Enyorar. No parar de parlar. Pensar què passaria si. Dormir. Questionar-se coses. Robar. Somriure. Estimar. Amar. I enamorar-se. Fer collarets de petxines de les platjes de la costa brava. Buscar-te les pessigolles. Notar un gust gairebé oblidat. Pintar-se els llavis. Sucar el dit al pot de la mel i tapar-lo, com un secret. Criticar. Teclejar. Rumiar. Posar la llar de foc. Embadalir-se amb la lluna. Sommiar.
Viure, si.
I tornar a casa.
Sempre tornar a casa.

QUAN SIGUI GRAN SERÉ PIRATA

2011-11-08T20:53:00.000+02:00

Quan sigui gran seré pirata.
I no tindré mai por de res.
I em llancaré a agafar allò que vull, el que desitjo, el que sommio, el que està guardat al cofre del tresor.
Quan sigui gran seré pirata.
I em taparé un ull per fer veure que no veig i ser temut i respectat i per amagar-me, com qui no vol la cosa, del que miro i del que veig.
Quan sigui gran seré pirata.
I navegaré per tots els mars i seré lliure. Només presoner del que desitjo, d'allò que em sembla que mai podré tocar però que és a l'abast de la mà, només a la distància d'un si.
Quan sigui gran seré pirata.
I tu, vindràs amb mi.

PLUJA

2011-11-06T10:59:00.000+02:00

Normalment el temps que fa m'importa una merda. M'agrada el sol perquè m'escalfa la pell i els ànims però també m'agrada la pluja perquè el seu tintineig em sembla relaxant i poderós.
Aquest cop, però, trobo que plou massa. O jo estic massa sensible al tintinejar. Les llàgrimes del cel, tan perennes, tan seguides, tan bàsiques, no m'ajuden a desemboirar el cap, el cor, les mans.
I recordo el moment exacte quan vaig dir: plou i em va entristir. Era dijous. Al migdia. I encara no ha parat de ploure.
Ha plogut tan que la terra no pot empassar més aigua.
Ha plogut tan que no puc empassar més aigua.
Avui, la pluja, gairebé em fa mal.

SEVILLA

2011-11-02T20:06:00.000+02:00

Un cop més m'ha semblat verda.
I plena de simbolismes. I de llengues que parlen d'amor. I d'estrelles de mil puntes.
Un cop més m'ha fet sentir afortunada de tot el que tinc i nostàlgica de tot el que no he tingut ni tindré mai.
Sóc catalana i estimo la meva terra, però hi ha terres que són tan fàcils d'estimar...

UNA PETITA MENTIDA

2011-10-25T11:03:00.000+02:00

Pesen les mentides? Com es mesuren? Es medeixen? Tenen gust? Tenen una fòrmula específica que les defineix? Tenen color?
N'hi ha de petites i grans? N'hi ha de bones? De quin material estan fetes? Quina forma tenen? Punxen?
Es disfressen les mentides? Semblen el que no son? Són llestes o estúpides? La història les ha maleït, pobres, i no en tenien cap culpa?
Les mentides les noto dolces, a vegades, al paladar i la punta de la llengua.
D'altres vegades m'agraden menys que l'orxata, que de tan dolça, m'avorreix i m'empalaga.
Una petita mentida. Continua sent una mentida.
No em tornis a dir mai mes que m'estimes si no és cert.

TRAMUNTANA

2011-10-21T12:13:00.000+02:00

Com bufava la tramuntana ahir.
Com m'ha deixat d'evalotades les idees.
M'encanten els vents forts, que despentinen.
M'encanta la tramuntana.
M'encanta que s'esvalotin les idees.

GAIREBÉ

2011-10-19T13:21:00.000+02:00

Gairebé com si fos mentida, m'escaparé a la nit i somiaré coses que ja no es somien, que ja no està de moda sommiar.
Gairebé com si fos de nit i ja fes fred i la nòrdica fos més necessària per l'ànima que pels peus.
Gairebé com si no tingués por. Mai. Por de què? Por de res. Com si fos tan valenta com aquells superherois que tan m'agraden.
Gairebé com si coneixes on porta cada camí del laberint.
Així, gairebé, sóc.

UN NÚVOL BLANC

2011-10-16T08:18:00.000+02:00

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

A vegades m'agradaria tenir-ne un d'aquests, dels que cantava Lluís Llach i simplement, enfilar-m'hi i deixar-me portar. Molt blanc...

SHARPEDO

2011-10-10T19:57:00.000+02:00

És el millor regal del meu darrer aniversari.
Entre blau i groc i amb dents. Sembla un tauró però no ho és. Aquestes coses mai són el que semblen. Val 90 punts. I forma part d'una família estranya, que no acabo d'entendre.
I si, és el meu millor regal del darrer aniversari.
Ahir vaig fer 32 anys i al sortir a passejar al matí, sota el preciós sol d'octubre, després de molts moments genials, em vaig acostar al quiosc i vaig comprar al meu fill gran unes cartes de Pokemons. N'hi van sortir 7. Se les va mirar i me les va ensenyar i em va dir: quina t'agrada més?
I jo, sense distinguir-les vaig dir: aquesta. I vaig senyalar una carta que es deia Sharpedo. Un pokemon que sembla un tauró però no ho és, que aquestes coses mai són el que semblen.
El meu fill la va agafar, li va fer un petó i me la va donar.
Per tu mami. Feliç aniversari.
Ho va ser.

COSES QUE ES PERDEN

2011-10-05T13:59:00.000+02:00

Amb el temps es perden coses, costums, maneres...
Es perd fer allò o fer-ho així, es perd alguna sensibilitat, alguna voluntat, algun somni, algun contacte.
Amb el temps, perquè la vida canvia, també perds, perquè la costum ja no ho requereix, un fer especial.
Només m'agrada perdre coses si també en guanyo d'altres.

PERILLOSOS

2011-09-30T12:23:00.002+02:00

Sempre he dit que eren perillosos. Els llibres, vull dir. Entengui's.

ENS APARELLEM DE NOU?

2011-09-19T10:45:00.000+02:00

És inici de temporada i de campanya. De campanyes. Les marques s'afanyen a prometre'ns el bo i millor i ja toca. El bombadeig de missatges és constant i a vegades, ni el veiem. És així. Hi ha marques que fa temps que van deixar de vendre el producte per començar a vendre marca i ho fan bé.
Avui, no sé perquè exactament m'he enamorat d'una campanya de publicitat.
M'encanta la nova de NATURA.
Aquí he de reconèixer que em tenen mig guanyada perquè la marca i el producte(s) m'encanten, però tot i així no deixen de sorprendre'm. La campanya d'aquesta tardor, a les botigues de Catalunya, porta el seguent slògan: MAKE ME FEEL BETTER

El fés-me sentir millor que acompanyen amb aquest text:

"El gust dels teus petons. Una bona conversa. Fluir. Abandonar-me a la meva galàxia paral·lela. Perdre'm entre la gentadasa d'una gran ciutat. Sentir el fred a la muntanya. Respirar fondo. La calidesa de l'amistat veritable. Fallar, equivocar-me i saber rectificar. Tocar-te. Aconseguir gaudir el present d'una manera prolongada. Saber perdonar. Un bany a alta mar. Sentir-me minúscul en la immensitat. Fer-me gran amb les teves carícies. Dormir al desert. Contemplar el foc del teu cos. Els espàrrecs silvestres. Canalitzar la por. Riure fins a plorar. La llum i la foscor. Viatjar sense data de tornada. Tornar a casa i... què me'n dius... ens aparellem de nou? "

I subscric tot el que em fa sentit millor, perquè comença la tardor i tornar a casa i tornar a aparellar-se és agradable. I LOVE NATURA, que deien en una altra famosa campanya.

LA LLUNA PLENA

2011-09-13T12:44:00.000+02:00

Si afecta les marees com no m'ha d'afectar a mi?
Si converteix els homes en llops, com no m'ha de convertir a mi?
És lluna plena. I quan ella brilla, tot és més intens.
Jo també.

BLAU TURQUESA

2011-09-06T10:25:00.000+02:00

Ahir van arribar a casa els nous exemplars de Blau Turquesa. La vella novel·la, aquella primera història que vaig escriure i publicar amb 19 anys ha entrat a formar part de la nova col·lecció GaleraJove i arriba així a la tercera edició.
Va ser bonic obrir el paquet i veure de nou aquell color. Aquell color indefinit que només el cor pot veure perquè els ulls, ja ho sabeu, són cecs.
Ahir van arribar els nous vells Blau Turquesa i em van fer tanta ilusió com si fos el primer cop.

HE TORNAT

2011-08-30T12:37:00.000+02:00

I m'ha costat un munt. I penso ja en marxar. I no m'importa gaire que faltin molts dies. I s'acumulen els projectes i les idees i les ganes. I tinc la sensació que no he descansat i que el mar va passar molt ràpid i que el muntanya i els castells fa temps que ja no hi són.

I encara tinc totes les fotos per ordenar i no he guardat les botes de trekking.

I penso que tornar sempre val la pena però que m'agrada marxar i que algun dia marxaré i no tornaré.

He abraçat amb força i he rigut molt. Abraço amb força i ric molt i la rutina recomença i tot plegat em sembla tan preciós que m'hagués agradat que no acabés mai...

M'escaparé aviat...

DESPRÉS DEL MAR, LA MUNTANYA

2011-08-09T09:25:00.000+02:00

Com després del dia, la nit...
;)
Seguim de vacances...

SÍMPTOMES

2011-07-27T12:21:00.000+02:00

Em ploren els ulls i no és alèrgia.
Em fa mal el cor i no és una angina de pit.
Tinc un nus a l'estòmag i no és gastroenteritis.
L'amor té la simptomatologia d'una malaltia.
És curiós, no?

.

ELS MEUS FILLS EM CAUEN BÉ

2011-07-22T11:36:00.000+02:00

Un pare estima els seus fills. Una mare també. Simplement perquè són fills teus i això ja els dóna una càrrega emocional positiva que fa que aquest sentiment existeixi, que sigui.

Altra cosa són els sentiments com l'orgull, la simpatia o l'empatia. Això és una cosa que, com en totes les relacions es guanya amb el pas del temps i amb una afinitat prèvia.

A mi, els meus fills em cauen bé. Perquè em fan riure, perquè són inventius, tossuts, freakies, una mica locus, molt responsables i trapelles. Tot alhora.

M'agrada quan ella, al ritme del piano del seu pare es posa a ballar com si ja dominés la dansa contemporània i em va dient: "Mami, mires a mi?" i al acabar la pirueta saluda i riu.

I m'agrada ell demanat-me les raons de perquè crec que Batman i Robin és la pitjor de totes les pelis fetes mai sobre el ratpenat...

Em cauen bé. És així.

I m'encanta! ;)

ÉS EL MEU COS

2011-07-15T11:41:00.001+02:00

És el meu cos i són les meves regles. Es mi cuerpo y son mis reglas. It's my body and they are my rules. És així. Pel que jo vulgui, com vulgui, pels colors que em doni la gana i de la manera que em vingui de gust. Perquè si o perquè no. Simplement. Ara. Ara no. Aquí. Així. Aquí no. Així no.

Jo mano. Només jo. Jo demano, jo pregunto, jo em deixo aconsellar, acariciar, petonejar i llepar. Jo mano. I sempre serà així. És el meu cos i són les meves regles. Es mi cuerpo y son mis reglas. It's my body and they are my rules.

ZEBRA

2011-07-12T14:52:00.000+02:00

El meu fill encara no ha descobert si les zebres són blanques amb ratlles negres o negres amb ratlles blanques.
Com desitjo que aquesta sigui la seva preocupació més gran.
Com es fa gran ell i les seves preocupacions.
Com m'agraden les zebres.

DISFUNCIONAL

2011-07-03T12:09:00.000+02:00

Avui passejava amb la meva família aviadet al matí. La meva família disfuncional. Perdoneu-me que faci sàtira. Caminava jo i els meus dos fills, sola, pel carrer. A l’escola i al casal, que és estiu i toca fer malabars per coordinar els horaris de la canalla.

M’han aturat dues senyores. Ben vestides, arreglades, ben pentinades, la mar de mones, la veritat i m’han preguntat, així, de cop i volta, com si fos el més normal del món a quarts de nou del matí: I el pare dels nens? Treballant? M’he quedat una mica sorpresa i he guardat silenci. I ràpidament elles han seguit. És molt important pels nens tenir pare i mare i que el pare treballi mentre la mare se’n fa càrrec. Us ho juro. No eren una al·lucinació de la son. Però em tenien al·lucinada. Les famílies disfuncionals són un perill. Ha rematat.

Aquí jo, que sóc de mena tranquil·la, malgrat les aparences enganyin, ja no he pogut més. I li he preguntat si era tan amable de definir el terme disfuncional. Aleshores han tret un paperet amb una bucòlica imatge d’una família tipus (pare, mare, fill i filla) i m’han parlat de la obligació de la dona d’obeir el marit.

No és conya. A l’any 2011. Un matí de finals de juny. Els he dit, amb tot el respecte que he pogut que no entenia com, a aquestes alçades de la vida, del món, de la societat, de les coses, encara podien intentar vendre conceptes tan antics com el de la família bona i la dolenta, la submissió i el quedar-se a casa com a obligació femenina.

El debat però, no ha reeixit. M’han donat per perduda amb un cop de cap i s’han mirat els meus fills amb pena, lamentant que tinguin una mare tan disfuncional.

Article publicat a La Revista del Vallès

SES GARITES

2011-06-27T13:02:00.000+02:00

Fer recomanacions de turisme és una cosa que no acostumo a fer. I no perquè no viatgi que tinc la sort d'escapar-me sovint lluny o a prop, amb nens o sense, sinó perquè poques vegades surto totalment satisfeta.

Un lloc bonic però un mal hotel, un bon menjar però massa car, moltes rialles però poca qualitat i un llarg etcètera de peròs que a vegades acompanyen les escapades.

Avui però faré una excepció. I us recomanaré un lloc. Un lloc preciós. I ho faré perquè no he tingut cap ni un dels peròs de costum.

He passat dos dies d'estiu (els dels darrers cap de setmana) a Ses Garites.

Aquí teniu la pagina web del lloc. I quin lloc! Entreu a la web i mireu bé la casa, les habitacions, l'entorn i alegreu-vos perquè és exactament com és en realitat. No hi ha cap fotografia mentidera ni cap racó que, en realitat, no sigui encara millor.

Ses Garites és un espai de turisme rural situat en una masia fortificada del s.XVI, d'aquelles de la Costa Brava fetes per protegir-se dels atacs pirates...

Si jo hagués sigut un pirata al S. XVI m'hi hagués quedat a viure...

La casa és preciosa, l'entorn meravellós, dels camps i boscos de Pals, inmillorable i el tracte dels gestors que ho porten, la Gemma, en Benet i tota la seva família es mereix un 10.

S'hi menja molt bé (tan el sopar com l'esmorzar estan cuidats, complerts, esmerats i boníssims), s'hi dorm millor (les habitacions són totes encantadores pel seu marc original a la casa i per com les han arreglat, amb gust però és que a més, els llits són còmodes, grans, agradables...), s'hi està de conya.

A l'interior, a les habitacions, a les sales comunes, a la biblioteca on els nens trobaran un refugi amb joguines, llibres i colors, s'hi està fresc i còmode. I a l'exterior, la vista de la casa, els camps, la piscina, l'era i el refugi dels caminets que s'escapen és perfecte.

Ses Garites és un espai únic i el tracte que hi reps quan hi vas, també ho és.

Us recomano fermament que us agafeu uns dies, dos, tres, cinc, set o mes i us hi perdeu...

Agafeu un parell de llibres gruixuts i poca cosa més. Des de la casa, la platja és molt a prop, els pobles meravelloses de l'Empordà també i la calma i la tranquilitat de les migdiades, de les llargues xerrades, de les nit d'estels, dels banys al vespre i de les pedres, les meravelloses pedres plenes d'història us estan esperant...

Ses Garites, el Pou de Ses Garites us està esperant...

I estic segura que us agradarà tan com a mi...

Espectacular!

UNA NIT MÀGICA

2011-06-23T10:44:00.000+02:00

Es van enamorar una nit de Sant Joan.

És la típica nit per enamorar-se.

Un amor intens.

I fugaç.

Va durar el que van durar les flames.

Tots dos, però, van arribar a l'orgasme.

Fins l'any que ve.

Una nit màgica.

.

AMIC

2011-06-17T10:19:00.000+02:00

Un amic és aquell que ho sap tot de tu i malgrat això, t'estima.

LLADRE DE MOMENTS

2011-06-14T11:36:00.000+02:00

Del barret de copa he de treure un conill que em doni temps. Aquell conill màgic que regala minuts als temeraris i als valents.
De la bareta màgica de la fada bona he de trobar estones aturades entre hores que em permetin jocs, castells i somnis.
Del barret de copa i la bareta màgica he de robar un somriure i unes pessigolles i un petó llarg.
Només vull ser lladre de moments.

.

CARTA AL PRESIDENT

2011-05-30T12:50:00.002+02:00

Hola President. Aquesta carta és per a tu. Et tracto de tu, em deixes? Puc dir-te ZP? José Luís? Zapatero directament? Sigui com sigui, és per a tu.

Ets el president d’Espanya. M’agradi o no m’agradi ets el president del meu país i volia escriure’t. Deixa’m dir-te primer qui sóc. Em dic Marina i tinc 31 anys, sóc escriptora, estic casada i tinc 2 fills. El meu marit milita al teu partit. Jo no. No milito a cap. Però voto i pago els meus impostos i pateixo i somric amb les alegries i les misèries del meu país, del meu poble, de la meva vida. Com tots.

Volia escriure’t perquè el panorama que vivim no m’agrada gaire. Alguna cosa està passant i crec que ho veus, que t’ho expliquen. Sembla, tal com estan les coses que d’aquí un any el PP i tots els seus representants guanyaran el govern d’Espanya igual com ara han guanyat metre a metre, poble a poble, les comunitats. A excepció d’algunes, com la meva, on la perspectiva tampoc m’encoratja gens, la veritat.

Aquesta victòria que tornarà a portar Espanya cap a la dreta, aquella dreta que tan poc m’agrada a mi, crec que no es pot evitar. Tu ho creus? Realment et creus que Rubalcaba o Chacón, podran parar el que és imparable? Jo crec que no. La gent necessita creure i confiar en una altra manera de veure les coses i votaran el que votaran i tu ja ho saps. Ho sabeu tots.

I he pensat que no valia la pena malgastar esforços i recursos contra això. He tingut una idea, una bona idea i te la volia explicar: He pensat que el PSOE, tu, ells, tots, hauríeu de decidir no fer campanya. Escoltar el poble acampat i el que no acampa i canviar la manera de fer. Ho dic seriosament. Què val la campanya, en euros, al govern? 2, 3, 4 milions d’euros? Més? Perquè enlloc de gastar-los estúpidament i gastar el crèdit d’aquest país i desgastar els vostres líders en una batalla que no es pot guanyar no destineu aquests diners, tots, a fins socials? Perquè no els destineu en coses que l’esquerra hauria de vetllar i cuidar? Destineu-los a la llei de dependència i que s’apliqui bé, destineu-los als aturats, als joves, als estudiants, a les mestresses de casa, a les petites empreses, a les famílies, a les persones... Destineu-los a qui els necessita i expliqueu-ho. Expliqueu que ho feu perquè creieu que les coses es poden fer diferents, que fer política no és dir Vota’m a mi, sinó mirar de canviar les coses, de fer-les millor. I digueu-ho: “no farem campanya contra el PP perquè creiem que el sistema s’ha de canviar... no s’ha de moderar el capital, sinó invertir-lo en el que cal, ajudar qui ho necessita”. Que guanyi la dreta, ZP, però que l’esquerra sigui una esquerra veritable.

És la meva opinió. Crec que si els diners de la campanya es destinessin a coses útils, a coses socials, a ajudar la gent, potser algú recuperaria l’esperança i la fe en la política.

Crec que hi ha una manera millor de fer les coses. I m’agradaria pensar que tu també ho creus. He tingut una idea president i te la regalo. La vols?

Article publicat a La Revista del Vallès el divendres 27 de maig del 2011

HO HE LLEGIT, HO HE ENTÉS

2011-05-24T14:21:00.000+02:00

Per fi he llegit sencer el manifest de la revolució que es viu ara mateix.

Per fi l'he entés.

Ara he d'entendre dins meu si el comparteixo, però com a mínim, el comparteixo amb vosaltres:

Manifest de la #catalanrevolution

#catalanrevolution és una resposta social, econòmica, nacional, democràtica, pacífica, prenent els drets humans com a bandera, a problemes comuns que l’actual sistema polític no vol resoldre, i que per acció, aquiescència o omissió, està causant.

#catalanrevolution és un moviment on hi cap tothom, sense sigles de partits ni sindicats, sense pretensió d’apropiar-se’n. No ens sentim plenament representats per cap opció concreta, per tant fem debat polític des de baix sumant veus individuals.

#catalanrevolution lliga i uneix els moviments socials i nacionals de Catalunya. Perquè mai no serem un poble realment lliure si continuem sotmesos a les condicions socials, econòmiques i polítiques actuals, perquè l’expressió democràtica del poble sempre ha de ser respectada ja que la legitimitat està per sobre de la legalitat. El sistema polític actual retalla els nostres drets polítics de la mateixa manera que els socials.

QUÈ DENUNCIA #CATALANREVOLUTION?

#catalanrevolution DENUNCIA el sistema polític actual, que per damunt de dretes o esquerres està sotmès a uns mercats i a un sistema financer que ningú no ha escollit, que imposen un sistema neoliberal on les persones som tractades com a simple mercaderia.

#catalanrevolution DENUNCIA la corrupció del sistema polític actual en tots els seus àmbits, que instigat per empresaris immorals i polítics sense ètica representa un enorme expoli de recursos per a la societat.

#catalanrevolution DENUNCIA les mancances democràtiques de l’esquema polític de la transició, on la separació de poders és una cortina de fum i tot queda sotmes a una partitocràcia bipartidista.

#catalanrevolution DENUNCIA les formacions polítiques que atien l’odi entre els pobles de Catalunya i d’Espanya. Entenem que la democràcia no ha de fer por a ningú i l’autodeterminació és un dret inalienable, d’aquesta manera una democràcia real l’acceptarà amb normalitat.

#catalanrevolution DENUNCIA la manca d’un futur per als joves. Amb més d’un 40% d’atur juvenil, amb sobrada formació, amb la càrrega de missatges polítics contradictoris i contraproduents durant els últims vint anys, els i les joves de Catalunya viuen un dels pitjors periodes de la seva vida amb la convicció que el futur només pot ser pitjor.

QUÈ ÉS IMPRESCINDIBLE PER A #CATALANREVOLUTION?

#catalanrevolution EXIGEIX l’aturada de les retallades pressupostàries als serveis públics, el poble de Catalunya mereix i exigeix que els recursos públics mantinguin un sistema sanitari i educatiu públics i de qualitat com a primera prioritat del país.

#catalanrevolution EXIGEIX la retirada immediata de la reforma laboral, la garantia de les pensions i un sistema de jubilació just.

#catalanrevolution EXIGEIX la sobirania fiscal de Catalunya, doncs entenem que la solidaritat ha de ser proporcional, equitativa i justa, i que la situació de dèficit fiscal és tan insostenible que ofega la capacitat de supervivència del nostre país. L’expoli fiscal de Catalunya és un cas únic a Europa.

#catalanrevolution EXIGEIX transparència als partits polítics, la publicació i limitació del patrimoni, l’expulsió d’imputats per corrupció o qualsevol delicte de les llistes electorals i dels càrrecs de lliure designació que ocupen a l’administració, la responsabilitat econòmica personal i familiar dels seus actes.

#catalanrevolution EXIGEIX el control independent i social de les accions polítiques respecte dels fons públics, el patrimoni de l’administració i l’acció urbanística. Exigim institucions eficaces contra el frau i la corrupció a l’administració.

#catalanrevolution EXIGEIX canvis a les lleis electorals que assegurin la pluralitat, la proporcionalitat, la igualtat i la representació unitària dels catalans i les catalanes. Això implica: la supressió de barreres percentuals, la proporcionalitat directa entre escons i població a les circumscripcions, la substitució de la Llei d’Hondt per una de més proporcional i la representació de Catalunya com circumscripció única en totes les eleccions d’institucions representatives superiors.

#catalanrevolution EXIGEIX el respecte escrupulós a les decisions democràtiques del poble de Catalunya. No pot tornar a passar que allò que el poble català ha votat en referèndum sigui estripat, insistim: la legitimitat democràtica està per sobre de la legalitat.

QUÈ PROPOSA A LA SOCIETAT #CATALANREVOLUTION?

#catalanrevolution PROPOSA que cadascú de nosaltres reflexioni sobre el manifest #NOELSVOTIS on es crida a un boicot electoral organitzat, cívic, conscient i intel•ligent. En definitiva: passar de la queixa a l’acció col•lectiva.

#catalanrevolution PROPOSA a la ciutadania una reflexió general i una presa de consciència. El debat en tots els nostres àmbits (amics, família, feina, institut, universitat, partit, sindicat, associació, penya, club, etc) ha de trascendir els tabús sobre els grans poblemes de les persones, cal debatre’ls sense por.

#catalanrevolution PROPOSA que els partits, i també els sindicats, entrin en un debat profund sobre la seva representativitat real, sobre la seva submissió al neoliberalisme, sobre el sistema econòmic, polític i social, sobre qui i com es controla el frau i la corrupció. En definitiva, sobre quin futur ens proposen, si és que de debò ens en proposen cap.

#catalanrevolution PROPOSA donar l’esquena a tots els actors i protagonistes de la situació que vivim, perquè en realitat no els preocupem en absolut. Tots junts hem de construir una alternativa capaç de deixar-los al marge, a curt, mig i llarg termini.

POEMA

2011-05-19T15:37:00.002+02:00

Poema

Joan Brossa

A tu, qui

siguis, t'invito

a trobar les coses amb

la transcendental bellesa,

com jo les trobo, i tindràs el

poema.

LLUNA PLENA

2011-05-16T23:01:00.000+02:00

És de nit i una lluna tafanera em fa l'ullet

i em promet que demà em tornarà a venir a veure.

I ella fidel compleix el que m'ha promés.

I ja és, de nou, lluna plena.

EN CERCLE

2011-05-11T18:11:00.000+02:00

Cansada. Una mica en general i molt d'algunes coses.
Coses que no acabo mai d'entendre del tot.
Tot em sembla més fàcil quan fa calor.
Calor. Molta. Enganxosa i fantàstica.
Fantàstica vida que em sorpren a cada moment especialment gràcies a la vida dels meus petits.
Petits moments bonics que m'alegren l'estona, que em fan riure, somriure
Somriure còmplice. Complicitat buscada i generada i volguda.
Volguda activitat que em fa estar una mica cansada.

TOT ARRIBA

2011-05-06T15:10:00.000+02:00

Fa mooooolts mesos ens vam reunir un cap de setmana de setembre i vam grabar una coseta, un curtmetratge sense pretensions i molt poètic que es deia LOOKING FOR.

Aquell curt s'hauria d'haver estrenat a lo grande fa molt de temps però la vida personal plena de coses i la professional plena d'alguna cosa genial, han fet que que aquest curt del que formes part no s'estrenés com cal.

Ara, però, hi ha prevista una projecció del curt (en versió llarga, curta i el making) a Llinars del Vallès, el proper divendres 6 de maig a les 20h que espero serveixi per esmenar l'error i ens permeti assaborir LOOKING FOR

Avui arriba LOOKING FOR...
Tots busquem alguna cosa.
Tot arriba.

COSES PROHIBIDES

2011-05-04T17:58:00.000+02:00

I com més prohibida més m'agrada i com més secreta, amagada, meva teva i de ningú més.
I com més prohibida més gustosa, més desitjada, més potent.
I com més prohibida més volguda, més buscada, més a cent.
Les coses prohibides haurien d'estar prohibides.

AMOR PARTICULAR

2011-05-02T13:16:00.000+02:00

Amor particular

Lluís Llach

Com t’ho podria dir

perquè em fos senzill, i et fos veritat,

que sovint em sé tan a prop teu, si canto,

que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,

i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,

que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,

en la joia junts, en la pena junts,

i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots

i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.

Per tot això i coses que t’amago

em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T’estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;

t’estimo, i em sé feliç

quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,

i vindrà l’adéu, com així ha de ser,

i em pregunto si trobaré el gest correcte,

i sabré acostumar-me a la teva absència,

però tot això serà una altra història,

ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T’estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;

t’estimo, i em sé feliç

quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

No em pregunteu perquè... avui m'ha vingut de gust.

;)

2011-04-27T14:24:00.000+02:00

Somio somriures.

I es fan realitat.

;)

EL MEU SANT JORDI 2011

2011-04-25T21:11:00.000+02:00

Tot va començar un dia abans, un 22. De fet havia començat molts dies abans però es va fer evident aquella tarda que amenaçava pluja després d'un pastís doble d'aniversari i moltes moixaines. Aquella tarda, dins de la petita llibreria imaginativa i dolça de Llinars, entre llibres, rera el taulell, parlant i descobrint i tot jugant va començar una mena de somni que no s'havia atrevit mai a somiar. Un somni de signar llibres, de sentir comentaris sobre roba interior, de rebre roses, de fer fotos, d'anar amunt i avall, de converses formidables, estones fantàstiques, trucades boniques i sabent que era protagonista sense ser-ho, perquè qui ho era, era el llibre. Aquella novel·la per passar l'estona, per riure... aquella novel·la que feia un temps l'havia escrit amb tantes complicitats i tantes ganes, com totes les coses bones.

I d'un lloc a un altre, saltant, corrent, somrient, somiant, signant, seguint somiant... allà, en aquell instant, en aquell somriure, en aquella punta metàlica de ploma que escriu ara negre i ara blau es va sentir absolutament feliç.

Gràcies.

Primer de tot a la gent d'Alpina, a tots, però en especial, en aquesta bogeria de Sant Jordi, a l'Andreu, per ser a Llinars i al Martí per ser sempre a tot arreu.

A l'Araceli Segarra, intrèpida, moguda, boja, fantàstica per ser companya de tantes estones entre colors i llibres.

A la Patri i el Luis, de la llibreria El Peque, perquè sempre han cregut en mi i sempre creuen en tot el que fan.

A la gent de la Gralla, a Granollers, llibreria de referència de tantes coses.

A l'Abacus i en especial a la Mònica, per trencar el gel com ho vas fer i per tot.

A la Cristina i els seus pares, de la Llibreria Suelves per organitzar-me aquella parada amb cadira de casament, llibres de la primera i segona edició i tan bon rotllo.

I també, al Jordi i la Marga per una preciosa rosa groga i el seu inesgotable sentit de l'humor.

A la gent de la parada d'Alpina, a Barcelona, cadira amunt i avall, roll up amunt i avall i sempre al peu del canó.

I a la gent de les Franqueses, per esperar-me i acollir-me com ho van fer.

I permeteu-me: un gràcies enorme, ENORME, a tots els que us vau acostar perquè us signés el llibre. Per mi cada signatura és un plaer, un moment íntim de satisfacció que us el dec a cadascú de vosaltres. Els amics, coneguts, germans d'amics i absolutament desconeguts que ara, estem units pel llibre.

Josep i Anna, gràcies per sorprendre'm. Adrià, gràcies pels bombons i pel teu ditxóssavoirfaire, Nil, Albert, Rebeca... a tots els que us vau acostar... gràcies.

I amore, Joan... gràcies per viure amb mi totes i cadascuna de les coses que la vida ens regala. I també, per compartir aquesta.

Va ser el millor Sant Jordi de la meva vida.

Gràcies a tots i totes.

I ara si, ja ho puc confesar... sense calces... o no?

SANT JORDI 2011

2011-04-18T13:23:00.001+02:00

Arriba el dia de signar molts exemplars, de gaudir de llibres, roses i gent! Arriba el nostre primer Sant Jordi!
Us posem aquí, per escrit, perquè us quedi per sempre i no us n'oblideu, les signatures de la nostra primera novel·la: M'HA POSAT A CENT QUE NO PORTIS CALCES.

No és un llibre qualsevol i segurament per vosaltres no serà qualsevol llibre així que... veniu a comprar-lo o a que us el signi la Marina Martori a qualsevol d'aquests llocs:

DIVENDRES 22 D'ABRIL
Llinars del Vallès, de 18h a 20h, Plaça Santa Maria
amb la LLIBRERIA EL PEQUE

DISSABTE 23 D'ABRIL
Granollers, de 10.30h a 11.30h, Carrer Anselm Clavé cantonada Carrer Santa Esperança
amb l'ABACUS

Granollers, d'11.30h a 14h, Plaça de la Porxada
amb la PARADA D'AUTORS LOCALS I COMARCALS i la dinamització de Sant Jordi.

Llinars del Vallès, de 14.15h a 16h, Passeig de l'Europa de les Nacions
amb la LLIBRERIA SUELVES

Barcelona, de 17h a 17.30h, Rambla de Catalunya 124
amb L'EDITORIAL ALPINA

Barcelona de 17.30h a 19h, Passeig de Gràcia, 15
amb L'EDITORIAL ALPINA

Les Franqueses del Vallès de 19.45h a 21h a La Rambla
amb el PATRONAT DE CULTURA i la BIBLIOTECA

I amb regal sorpresa! El llibre número 15 signat a cada parada, us el regalem! Us surt gratis i signat per l'autora!

Esperem veure-us-hi a tots i totes! Gràcies per ajudar-nos a que sigui un Sant Jordi mooooolt especial!

Ens hi trobem!

GAIREBÉ SEMPRE

2011-04-15T12:29:00.000+02:00

L'aire porta olor de nous reptes. I m'agrada.

La sanitat és retallada, la cultura és retallada, l'educació és retallada. No m'agrada gens.

Passejo descalça. M'agrada. Tinc ganes de mar. I de vinyes. I de vi. I de signar. I de blau, verd, taronja, vermell i potser fins i tot, de rosa.

Visc en un país estrany. I l'estimo.

Penso sovint que les coses estan descompensades.

Bufen bons vents. Gairebé sempre.

LA FLOR AL CUL

2011-04-13T13:48:00.000+02:00

Deu ser cosa de la primavera, o cosa de les coses que passen, o coses de tot plegat, però estic de sort. Tinc una flor al cul i és gran i suau i em mola. Sé que sóna estrany que una dona seriosa i intelectual com jo parli d'aquesta manera però és que no sóc seriosa ni massa intelectual i si, tinc una flor al cul. La rego, això si, i em treballo que estigui maca, bonica i ufanosa, però la tinc.

Diuen que la sort és una barreja d'atzar i d'esforç. Doncs que no em canvii l'atzar que jo ja procuraré no canviar l'esforç.

Tinc una flor al cul. I estic contenta.

REPTES

2011-04-04T14:14:00.000+02:00

Fa dies que estic de promoció amb una novel·la. La meva última novel·la. I la promoció és una feina dura, pesada, llarga, agotadora i si, també, reporta beneficis, somriures i bon moments.

No tinc ni un duro per fer promo. Ni l'editorial tampoc. No som grans. Ni famosos. Ni únics. I no passa res. Ho suplim amb ganes, energia i voluntat.

És frustrant, però que els grans mitjans, els que arriben a la gent no donin sortida a altres coses no conegudes, no famoses, no importants...

És un repte aconseguir 2 línies a un diari gran, una menció a una ràdio catalana o una pila a la FNAC. És un repte treballar per arribar. Però ho fem.

No passa res. Em feia una mica de ràbia avui, no ser a alguns llocs.

Però els reptes m'agraden i ara, com ara, el repte és esgotar la segona edició!

Som-hi!

PERSPECTIVA

2011-03-31T10:54:00.000+02:00

Una de les coses que més gràcia em fan és la manca de perspectiva.

A vegades ens n'oblidem una mica de les coses importants, del que és realment gran, sense una qüestió de perspectives sinó per fets objectius. Ens n'oblidem del que és, del que simplement és i ens dediquem a gastar temps en foteses. Si, he dit foteses. Ja ho sé que cadascú és cadascú i les seves circumstàncies i que una cosa que un creu important, per ell ho és i s'ha de respectar, però hi ha una qüestió objectiva i tots podem arribar a la conclusió que un cotxe és més gran que una rentadora o que les morts de Japó són més greus que si plou o no plou a Catalunya.

Doncs una mica de perspectiva. En tot. Només una mica. I anirem millor. Ja ho veureu.

COSES QUE EM POSEN A CENT

2011-03-25T17:19:00.001+02:00

Tu. Molt.
Les plomes negres ben tapades, amb un ribet metàl·lic i que fan clack quan les tanques.
El sol solet i alguna cançó més infantil que ara no recordo.
El foc. L'aigua. L'aire fred.
Les ciutats de rascacels. El mar. Les muntanyes verdes, negres, perfilades, maragdes.
Les lletres ben arrenglerades. Les bones idees.
Tot el que no sé. Tot el que no sabré mai.
Els amics. L'amor. L'olor dels llibres i les copes de cava.
El tot està per fer i tot és possible.
I també, això.
Molt.

.

SOMNIS

2011-03-24T11:30:00.000+02:00

A vegades els somnis es fan realitat.

Només a vegades i només alguns somnis...

però a vegades els somnis es fan realitat.

RENOVAR-SE O MORIR

2011-03-22T17:57:00.004+02:00

Doncs ja tocava perquè sinó, estava condemnada a morir.

Vaig començar a escriure el blog el 2007. Potser com una simple necessitat. Durant aquests anys han aparegut coses com el facebook que han simplificat la meva ànsia d'escriure i certament havia caigut en un estat d'abandonament, quasi...

La promoció de la nova novel·la però, m'ha portat a descobrir plantilles, pàgines, idees i ganes noves, renovades, diferents.

La vida et canvia. I també et canvia el blog. He oblidat les bombolles, les declaracions d'intencions i les llistes. Vaig en blanc i en rosa (si, en rosa sense saber exactament per què) i hi vaig a gust, tant a gust com em sento i prometo no acomplexar-me si l'abandono i no perdre mai l'energia de seguir.

Renovar-se o morir i avui, ara com ara, amb totes les il·lusions i ganes, amb les noves lletres i també les velles, amb el que sóc, el que vull ser i també, tot el que he estat... decideixo, avui, ara com ara, que renovo.

I agafo aire i somnio. En això, no he canviat.

.

ENTREVISTA A L'ARAVALLÈS EN MOTIU DE LA PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA! COMENÇA LA PROMO!

2011-03-19T11:19:00.000+02:00

Marina Martori

Escriptora

'Amb aquest nou llibre no tinc cap més pretensió que fer passar una bona estona'

DISSABTE, 19.3.2011. 05:00 HLa novel·lista de Llinars del Vallès, Marina Martori, està d'estrena. I d'estrena per partida doble. Aquest proper dijous, dia 24 de març, la Gralla acollirà la presentació de la seva darrera novel·la, de títol explícit i llaminer, M'ha posat a cent que no portis calces (2011). Però, a banda del nou llibre, la Marina també estrena nova col·lecció editorial, Marcòlic, un nou projecte de novel·la de l'Editorial Alpina, tot un referent en el món de l'alpinisme, els mapes i les rutes. Amb la Marina, aprofitant l'avinentesa de la publicació de la seva última novel·la, vam fer un cafè, ens vam posar al dia, vam parlar del llibre, de l'editorial, de la realitat, de la ficció, dels amics i sí, també -però molt poc- de sexe, drogues i rock'n'roll.

Encetes una nova aventura amb aquest canvi editorial i aquest nou llibre. Com ha anat això?
Una aventura de la qual n’estic molt contenta. Vaja, encantada. Anteriorment, jo havia treballat gairebé sempre amb La Galera i és evident que aquest llibre no hi encaixava de cap manera. No és infantil, però sí que és juvenil, i també és per al públic adult. Ja fa un temps que el tinc escrit, i feia molt que anava dient 'busco pare adoptiu que adopti el llibre', perquè el pobre no tenia, encara, ningú que se'n fes càrrec.

I llavors vas entrar en contacte amb la gent de l'editorial Alpina.
Sí, fa quatre anys que el llibre està escrit i, durant tot aquest temps, com t'he dit, buscava el millor pare. I jo tenia molt clar que havia de ser un pare valent i agosarat.

Això vol dir que és una novel·la molt agosarada?
Sí! Però més que agosarada, diria que és una novel·la gamberra.

A la mateixa solapa del llibre ho dius, que és gamberra. Per què creus que ho és tant?
Perquè hi ha sexe, drogues, rock'n'roll, insults, una vida desordenada…

Que potser la Marina porta una vida desordenada?
(Riu) Sí, la Marina l’havia dut, però cada vegada menys. Ara bé, vull puntualitzar que no és una novel·la eròtica. Sí que hi ha sexe, i n’hi ha molt. Però no detallat. El personatge de la Marina és molt estripat i, bàsicament, es passa tota la novel·la alcoholitzada, amb un munt d'experiències ben diverses. I fixa't en els personatges que té al seu voltant... tots són unes autèntiques 'joies'.

Tenint en compte que tot es basa en el teu cercle més íntim…
Però ells ja ho saben, i hi estant d'acord, i també estan contens. Han participat de l’edició, de les fotos que il·lustren el llibre, etc... És una mena de part col·lectiu. Però dels personatges només tenim el nom, algunes anècdotes i algunes característiques molt concretes. Cal deixar clar que cap de les persones reals són com els personatges que han inspirat.

Podríem dir que són els teus còmplices literaris.
Absolutament.

Però, malgrat que el llibre és una ficció, sí que hi ha coses que sorgeixen i s'inspiren en la realitat.
No només això. Directament hi ha coses del llibre que són absolutament reals, que m’han passat a mi, i que han passat als meus amics. I quan ho llegeixis pensaràs 'és aquesta’. I no, aquesta no, però et sorprendria saber que la que no et penses, serà la que és veritat.

Creus que la Marina, la Martori, s’ha despullat més que mai per fer aquest llibre?
Jo crec que aquesta Marina és l’alter ego d’un moment vital molt concret, i també molt exagerat. I també molt més divertit del què va ser a la vida real, molt més boig. M’he despullat només en part. Jo sóc molt més complexa que la Marina del llibre. Molt més!

Destaques al blog de la novel·la cinc frases que diuen els personatges del llibre, entre elles aquesta que diu ‘hauria de suïcidar-me, però ho trobo tan personal que prefereixo no fer-ho’. Ho has pensat alguna vegada?(Riu) No! Jo no he tingut mai desigs de suïcidar-me. Sempre he sigut molt feliç i tinc la sort de seguir-ho sent. La Marina del llibre parla molt així, amb frases lapidàries. Es creu molt intel·ligent i en realitat no ho és tant. És un personatge que és pensa molt especial. El Martí Nadal, l’editor, quan va acabar de llegir la novel·la, em va dir: 'mai planteges la Marina com un personatge sexy o intel·ligent, però tanques el llibre i acabes dient: quina tia més guai'. I no ho és! Tot el que s’explica d’ella és molt desagradable: que no va depilada, que no es neteja les dents, que no va mai a la perruqueria...

Un personatge grotesc.
Sí, però deixa aquest aire de personatge interessant.

També dius que estàs segura que la novel·la no decebrà els lectors. Per què n'estàs tan segura?
A veure, tot depèn de les expectatives amb què s’enfrontin al llibre. Però penso que és una novel·la molt divertida. La gent que l’ha llegit ha rigut molt. I també hi ha certes complicitats que et fan buscar un somriure, més que la rialla exagerada. Hi ha moments que no et faran pixar de riure, però et deixaran de bon rotllo. De fet, aquest llibre no té cap més pretensió que aquesta. Crec que tots tenim amics com la Marina, o com els que té la Marina. I tots hem passat una borratxera i una ressaca, i ens podem trobar molt reflectits en alguns passatges si som capaços de riure’ns de nosaltres mateixos.

Dèiem al principi que encetes amb la novel·la una nova col·lecció de l’editorial Alpina, a la qual també hi estàs vinculada.
Alpìna està fent una cosa molt valenta, sobretot en els temps que corren. És una editorial líder en el sector en el qual sempre han treballat, i han començat a fer tastets amb ficció o narrativa, amb contes, amb coses del Granollers tradicional o festiu, etc. I ara s’han atrevit a treure al mercat una col·lecció que vol publicar ficció i novel·la. Trobo que és fantàstic i que està molt bé tenir una editorial així a Granollers. I pensa que l’estructura és molt potent, amb una gran xarxa de distribució, i crec que és un projecte molt engrescador. Jo m'hi he vinculat ajudant en la coordinació de la col·lecció. I des d’aquí faig una crida a tots els autors que tinguin coses a publicar per a què ho provin a Marcòlic, la nova col·lecció d’Alpina.

Tens algun altre projecte embastat?
Tinc una novel·la acabada. I espero trobar-li aviat un pare adoptiu.

Creus que Marcòlic serà fill de bessonada, doncs?
Personalment, m’encantaria. Amb el Martí Nadal ens vam conèixer gràcies a l’Alfons Senyé, de la Troca, amb la coincidència d'haver nascut el mateix dia. I vam tenir, de seguida, un amor a primera vista, que ara ha tingut el fruit d’un primer fill. I t'haig de confessar que espero que no sigui l’últim...

L'entrevista és de l'Esteve Plantada i la trobeu AQUÍ

ELS ROBOTS VAN A LA PERRUQUERIA

2011-03-15T13:08:00.000+02:00

Els robots van a la perruqueria. Hi entren per la porta, si hi caben o per la teulada directament, quan la porta és petita. S'asseuen a la cadira, la més gran i demanen un canvi de look, un reajustament de les peces del cap o, amb antel·lació, una manicura.

Són així, no cal preocupar-se, els agrada improvitzar. I a les perruqueres no els sap gens de greu, els encanta i els pentinen amb pintes de plàstic roses que no pentinen res, és clar, però tots dos xerren mentre s'assequen els cabells.

Els robots van a la perruqueria i m'encanta. Per què el robot d'ell i la perruqueria d'ella es barrejen i ella porta el robot i ell la perruquera que pentina el robot i tot plegat em sembla fantàstic. Com si el rosa no fos el color d'ella i el blau el d'ell, com si quan som nens i nenes totes aquestes tonteries del gènere no fóssin importants.

Els robots van a la perrqueria. I surten més guapos, per la porta o la teulada, i més desacomplexats, més en un món d'igualtat.

Tots els robots hi haurien d'anar. Relaxa.

SEVEN

2011-03-11T11:31:00.000+02:00

Seven red roses.

Seven new ideas.

Seven old emotions that I want again, again and again.

Seven more and seven

It's really a magic number.

8 DE MARÇ

2011-03-08T13:27:00.000+02:00

Avui és 8 de març.
Sóc dona treballadora. Jo i la majoria de les dones del món. Totes. Treballen a dins i fora de casa. Sempre. Les dones som éssers meravellosos. Complicats. Emocionals. Valents. Sóc dona i avui ho celebro. Ho celebro cada dia.
En memòria de totes les dones que han lluitat per la igualtat al llarg dels segles. I de tots els homes. Feliç Dia Internacional de la Dona Treballadora. Endavant.

M'HA POSAT A CENT QUE NO PORTIS CALCES

2011-03-04T16:04:00.000+02:00

Hi ha moment emocionants. Molts i de variada textura i sabor, però us en puc dir un que SEMPRE m'ha resultat i em continua resultant emocionant.
Publicar una novel·la. Una història que tu has escrit i parit i que algú adopta i la converteix en realitat. Li ha tocat el torn, ara, a M'HA POSAT A CENT QUE NO PORTIS CALCES.
La vaig escriure fa uns anys sota l'absoluta complicitat d'alguns amics i del JOAN i a ells els la dedico ara. Per fi veu la llum. I és emocionant.
Molt.
En podeu seguir totes les novetats a www.mhaposatacentquenoportiscalces.cat
I també al facebook: http://www.facebook.com/mhaposatacentquenoportiscalces

GRÀCIES

2011-03-02T15:25:00.000+02:00

Hi ha gent que no dóna mai les gràcies. Mai. Ni quan ets bo, educat, correcte i fins i tot amable.

Hi ha gent que no para de dir-ho. Quan cal i quan no cal, com a formalisme.

Gràcies per dir-me hola, per enviar-me una cosa, per somriure, per caminar i per tossir. Tampoc no cal.

Entenc que vivim en un món ple de formalismes i que n'hi ha de més bonics que d'altres... ara, quan se n'abusa, quan per molt bonic o útil que sigui un formalisme, s'usa fins a l'extenuació deixa de tenir valor.

Com tot, quan es fa servir massa i per massa coses, per força.

Ah... gràcies per llegir-me.

I LOVE LOVE

2011-02-26T10:30:00.000+02:00

Tot i que porto molts dies parlant de sexe i en sóc conscient de la importància que té, me n'adono, en correlació, igualtat i alguna que altra estona que el que realment m'importa i em mou, a mi i el meu món, és l'amor. Si, val, ja, digueu-me cursi, avui m'és igual.

Sóc romàntica de mena, d'aquelles fins i tot somiatruites i peliculeres, sí, d'aquelles. Adoro les notes d'amor, els detalls, les flors, els sms romàntics fora d'hora i no hi ha millor arma per conquistar-me que ser romàntic.

M'importa moltíssim la sensació de saber què pensen en mi, en el que em pot agradar o seduïr o conquistar, diariament, gairebé segonísticament.

És una tasca complicada. Sóc d'aquelles que creuen en la màgia, en la seducció elaborada i en les ganes de demostrar continuament el que se sent.

La vida ens porta a perdre molt bones costums, per qüestió dels canvis, les rutines o les llunes, però aquesta no la penso perdre.

I love love. És així.

COLORS

2011-02-25T11:19:00.000+02:00

Crispetes de colors. Colors a la pantalla. Colors als ulls, a les mans, a les idees. Colors possibles i impossibles. Últimament molt vermell i per no faltar, el negre. I els seus colors, el blau en totes les games, i el lila, el verd i el grog per triar-ne, si cal triar.

Colors que no sé que signifiquen ni m'importa, però que em fan somriure, que em fan estar bé. La vida, la meva, ara és plena de colors que dibuixen amb les seves manetes, que assaboreixo plens de sucre i que demano que no s'acabin mai.

Només vull, com aquell que vol la llum per veure-s'hi, l'aire per respirar i l'alegria per seguir, colors de tots colors. Res més que això.

SEMPRE HI HA TEMPS PER A UN POST

2011-02-22T14:57:00.005+02:00

No voldria deixar caure en l'oblit aquest company de fatigues que s'anomena Només són paraules i que fa anys ja que comparteix amb mi i jo amb ell i ell amb vosaltres algunes de les meves idees i paraules.

Últimament les lletres se'm mengen. Escric a la feina, escric al facebook, escric a les webs, escric a casa... Suposo que el somni d'un escriptor és no parar d'escriure i crec que, en part per això, vaig començar el blog. Ara me n'adono però que, entre la promoció del llibre, la vida social, els articles i les idees aquest pobre blog està descuidat, deixat, mig abandonat.

I no vull. Hi ha amors que no es volen deixar de cap manera per molt deixats que els tinguem.

Sempre hi ha temps per a un post. Ni que sigui un de petit.

HA ARRIBAT EL MOMENT

2011-02-15T11:23:00.004+02:00

Un ha de trobar el moment per fer les coses. Cal saber esperar. Esperar el just segon de temps en que la frase és idònia, adequada, justa... en que s'arriba a l'hora (ni tard ni abans) i en que tot és com ha de ser.

Hi ha un moment per totes les coses. Cert. I hi ha moments que tens moltíssimes ganes que arribin.

Fa dies que penso quan és el moment idoni per començar a parlar de la meva pròxima novel·la publicada...

En fi... no m'he pogut esperar més. No sé si és el moment d'anar avançant coses, que n'hi ha moltes per avançar... però com a mínim el títol de la novel·la ja no me'l guardo més!

M'HA POSAT A CENT QUE NO PORTIS CALCES.

Riurem. Molt.

Seguirem informant. I avanço en primícia la portada!

ELS LLIBRES ES MENGEN AMB EL CAP

2011-02-08T14:09:00.003+02:00

Quan el meu fill era més petit (més petit que ara) ja adorava els llibres. Li encantaven els contes, les històries i les idees. Una tarda en va agafar un, de conte i enlloc d'obrir-lo i llegir-lo, les seves dentetes menudes dolorides van poder més i se'l va endur a la boca, a mastegar-lo. Jo li vaig dir:

"No fill, els llibres no es mossegen, els llibres no es mengen amb les dents, sinó amb el cap, amb la ment".

Ell em va mirar i va agafar el llibre, se'l va posar damunt del cap i es va donar un parell de copets suaus al cap, com menjant-se'l. Vam riure molt.

Ahir, ell que ja es gran va veure com la seva germana (una altra amant dels llibres) feia aquell gest de mossegar-lo. S'hi va acostar, va agafar el llibre i li va posar damunt del cap mentre li deia: "Els llibres es mengen amb el cap, Aina, amb el cap".

Em va semblar un detall preciós que recordés aquell advertiment de mare i l'apliqués de nou, ahir, temps després d'aquella frase.

Els llibres es mengen amb el cap, si. I que en mengin molts.

JO QUE MAI...

2011-01-30T19:17:00.002+02:00

Jo que no havia piratejat mai. Jo que no havia descarregat més que allò imprescindible. Jo que pràcticament mai, mai, mai, mai havia fet ilegalitats a la xarxa atemptant contra els drets d'autor, la indústria audiovisual i les sèries i les pel·lícules...

Jo que m'havia portat bé...

Mira, que des que la tele et dóna el que et dóna, el cine val el que val i les lleis tenen els noms que tenen i proposen el que proposen que m'han agafat com unes ganes bojes de piratejar, baixar, mirar, descarregar i disfrutar...

I això que jo mai...

LA DICTADURA DE LA FALDILLA

2011-01-25T13:40:00.003+02:00

Us ho havia dit mai que poques coses hi ha que em posin tan nerviosa com allò que és històricament i moralment femení?

M'explico... m'encanta ser dona, la feminitat i moltes de les coses vinculades al concepte dona, però no m'agrada, gens, haver d'acceptar que el rosa és el color que em toca, que buscar un home amb qui compartir la vida sigui l'únic que puc aspirar o que per anar mona, he d'anar amb faldilles.

Digeu-ne tòpics, si voleu... o digueu-me que això no es porta. I us diré: aneu a les botigues de roba per nens i nenes, lleguiu-vos la woman, mireu el que és sexi.

En fi.

Sigui com sigui jo sóc una mica diferent, o m'agrada creure-ho. A la meva filla que té 2 anys intento ja educar-la en aquests principis i, és clar, mira per on... un color que li encanta: el rosa, la seva peça de roba preferida: la faldilla, una gran afició: els clips dels cabells.

Per què? No ho sé exactament... però em trobo vivint ara en una mena de dictadura de la faldilla. Vol faldilles cada dia i mitjetes i sabatetes i blips, o sigui, clips. I jo, sa mare, que l'adoro, és clar, li poso.

Visca les faldilles. Visca el rosa. Visca els pentinats femenins i sofisticats. Visca les dictadures si les fa la meva petita princesa particular.

NO SOM MÉS QUE PARAULES

2011-01-13T12:59:00.000+02:00

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

Martí i Pol, Miquel

ENDAVANT I SORT

2011-01-12T10:41:00.003+02:00

Us proposo un article. L'últim de La cultura de la cultura que el nou conseller de Cultura ha publicat a La Vanguardia.

El llegueixo en format digital. M'agrada.
M'agrada el nou conseller de Cultura i el que diu, com ho diu.

No sé si m'agrada el gobern en el que està, no massa. I em fan por algunes de les coses que ja he sentit i algun dels noms i homes i dones que corren pel gobern.

Però ara no parlo d'això. M'oblido de les etiquetes i llegueixo, simplement, les paraules d'un home. Francament m'agrada el seu sentit d'allò cultural i la seva visió del país de la cultura, de la cultura de país.

Endavant i sort, penso.

I no penso en res més. Ara no. Ni en el nou President, el nou gobern, la reacció del partit on militava ni en tot allò que no m'agrada.

Endavant i sort, penso.

Si. Penso això.

GENS

2011-01-11T15:18:00.004+02:00

No m'agrada el rosa. Gens. Per sexista. Per cursi. Per rosa.

No m'agrada no saber el què. Ni el com, el quan, l'on i encara menys el perquè.

No m'agrada estar 28 minuts al telèfon per tramitar una cosa estúpida. Estúpida.

No m'agrada sentir-me enganyada.

No m'agrada rebre negatives, evasives o multes.

No m'agraden els malsons, els bistecs durs i l'enciam iceberg.

No m'agrada pensar que hi ha gent dolenta. Dolenta de veritat.

No m'agrada no entendre tot el que em diuen. O entendre-ho tot i que encara m'agradi menys.

Hi ha coses que no m'agraden.

Gens.

PASSEN ELS DIES

2011-01-08T14:51:00.002+02:00

Passen els dies, sovint massa depressa en un anar i venir de fer moltes coses i no fer res i compartir moments i detalls i alguna idea.

Passen els dies, sovint deixant per fer moltes coses, sovint entre cafés i caramels!

Passen els dies, sovint ràpid, corrents, corrents en un anar i venir de gent, somriures, abraçades i regals. Regals de portar i regals de donar i regals que són arbres, passejades, compartir i jugar.

Passen els dies i ja som on som i vindrà el que vindrà i penso que m'agrada. Els dies, com passen, els dies que vindran i com passaran...

FELIÇ 2011

2010-12-31T10:36:00.004+02:00

Molt baixet, mentre els menuts m'ensenyen playmobils tunejats de cavallers i el cel blanc amenaça pluja, i la boira s'escampa pel Montnegre i somio viatges, lletres, projectes i alguna realitat possible...

Molt baixet, mentre escolto cançons que mai em passen de moda i repasso un bon any que acaba i desitjo un millor any que comença...

Molt baixet, per no trencar la màgia, per celebrar els nous amics, brindar pels vells i compartir un somriure...

Molt baixet dic allò que es diu un dia com avui i petonejo galtes, faig pessigolles, embolico algun regal tardà, llenço coses velles i alguna por i respiro somnis...

Si. FELIÇ 2011...

NAS DE PALLASSO

2010-12-29T16:04:00.002+02:00

Últimament estic envoltada de pallassos. Dels de debó, dels que fan del somriure ofici i del riure, professió. Dels que van decidir fa molt de temps anar de càmping amb aquest fred. O amb calor o amb pluja, vent o neu. Dels pallassos de circ. Dels de nas vermell i l'ànima blanca.

M'agraden tan aquests pallassos. Aquests pallassos bons, que no tenen fronteres, ni por, ni cansament ni banderes!

Aquests que lluiten cada dia, cada tarda a base de música, poesia i rialles, a base d'espectacles per a tots, d'idees per a tots, de riures per a tots.

Rere el nas de pallasso hi ha homes i dones valents. Capaços de viure d'una altra manera, amb una altra idea. I no ho dic perquè facin el pallasso sinó perquè el fan sense fronteres.

La nostra societat es malfia dels que somriuen i jo dic que ja n'hi ha prou de ser així.

Somriu-me. Sigues valent. Posa't un bon nas de pallasso.

DIES ESPECIALS

2010-12-24T12:55:00.003+02:00

Són dies especials. Ho són malgrat el consumisme, la crisis, el fred i els llums artificials. Ho són perquè hi ha moltes més coses a part del consumisme i moltes més coses més enllà de la crisis, i hi ha alguna escalfor especial i no tot el que brilla són llums artificials.

Són dies especials perquè la intangible definició de màgia apareix més que mai definida, marcada, regalada amb cada petit detall. Perquè són dies de creure. De creure en moltes coses intangibles, boniques. De creure en aquella trucada que no t’esperaves, en aquella trobada tan de temps postposada, en alguna bona notícia, en alguna copa de més, en ganes de celebrar que hi som, que estem junts, que seguim sent amics, que ja és molt.

M’agraden moltíssim les festes que ara vivim. Malgrat alguna brona que caigui, alguna desavinença o alguna cosa que no acaba de quallar. M’agrada perquè tot sembla possible, perquè pots realment pensar que és probable tenir sort, ser feliç, compartir, regalar i ser regalar. Perquè estimar és possible.

Personeu. Sé que sembla que això sigui un guió barat d’una pel·lícula de sobretaula, però ho crec de debò. Aquests dies enyoro els que no hi son, brindo pels que hi son i agraeixo tenir tot el que tinc. I a més, somio i demano, que és més possible.

Molt bones festes a tots. Molta, moltíssima màgia per tothom.

Article publicat a la Revista del Vallès.

NARCISITA

2010-12-20T20:42:00.003+02:00

Estic contenta.

Per moltes i petites i belles i grans coses... per moltes. D'aquests dies, dels dies, de les llums, dels arbres, dels regals, d'ells.

Són dies bonics també perquè entre les mans tinc una nova novel·la. Una novel·la vella, escrita fa molt de temps (5 anys és molt de temps!) i que aleshores i ara em sembla divertida (molt) i gamberra (més) i que em porta a uns records, uns temps, una gent, uns moments i unes coses especials, molt especials.

El procés de publicar una novel·la sempre és emocionant, però ara, aquest, després de tan de temps, amb tantes coses noves i bones i amb tantes idees, alegries, propostes i coses especials se'm fa meravellós, bonic, content.

Estic contenta també per això. Per la novel·la. És la primera vegada, a més, que visc coses tan boniques com el disseny d'una portada, uns perfils i també, una foto meva per ilustrar la biografia que es trobarà a la solapa. A la solapa esquerra.

Ben aviat una web i una altra Marina us explicaran tots els detalls de la novel·la. Avui però una ilusió narcisista em fa compartir amb vosaltres la meravellosa fotografia que m'ha fet el Xavi Mañosa. A ell i a tot l'equip de gent que estan fent possible aquest somni... gràcies!

Estic contenta i narcisista.

Perdó.

AMICS

2010-12-18T21:52:00.001+02:00

Un amic és aquell que ho sap tot de tu i malgrat això t'estima.

Tinc la sort de tenir grans amics.

Gràcies.

I... jo també us estimo.

LABERINT

2010-12-15T19:36:00.003+02:00

Laberinto

No habrá nunca una puerta.

Estás adentro

y el alcázar abarca el universo

y no tiene ni anverso ni reverso

ni externo muro ni secreto centro.

No esperes que el rigor de tu camino

que tercamente se bifurca en otro,

tendrá fin.

Es de hierro tu destino

como tu juez.

No aguardes la embestida

del toro que es un hombre y cuya extraña

forma plural da horror a la maraña

de interminable piedra entretejida.

No existe. Nada esperes.

Ni siquiera

en el negro crepúsculo la fiera.

De "Elogio de la sombra" Jorge Luís Borges

SÓC DE CATARSI TEATRE I M'AGRADA

2010-12-13T12:22:00.002+02:00

Ens trobem d'hora al matí. Fa dies que ens trobem. Iluminem, xerrem, esmorzem. Els nens corren. No som a casa però com si ho fossim. Som al teatre. Al nostre vell teatre compartit. Massa gran, massa fred, massa vell, però tant nostre...
Ens trobem i assajem. Juguem a ser altres, com sempre, mentre som nosaltres entre nosaltres. Algun nervi. Molta complicitat, com sempre. Sempre...
Entrades, sortides, riures, coca de sucre, espases, cubs, 2 obres el mateix dia, dos projectes que fan que cada cop siguem més grans, que cada cop siguem més gent, més capaços, més bojos. Si. Més bojos.
I ens estimem, ens odiem, ens besem o casi. I som verds i vermells i molt blancs i des de baix se senten rialles i aplaudiments i sento jo un orgull molt gran de tots nosaltres, de ser nosaltres.
Potser mai serem professionals, potser mai guanyarem premis a dojo ni anirem a concursos d'alt estànding, però sempre serem persones gaudint dalt de l'escenari.
Sóc de Catarsi Teatre. I m'agrada. Molt. Sempre.

MARCÒLIC

2010-12-09T12:40:00.002+02:00

La primera vegada que vaig sentir aquesta paraula em va sonar a mal de panxa, a mal de panxa de bebè petit.

Vaig pensar que era un joc de paraules entre dues idees. Em vaig equivocar.

El marcòlic és una flor. Una flor de muntanya. Una flor preciosa, groga, brillant.

També és una idea, una possibilitat, un inici i el títol de la nova col·lecció de l'Editorial Alpina.

Marcòlic és una paraula preciosa... perquè és molt més que una paraula...

SOMRIC

2010-12-03T16:51:00.003+02:00

Somric profundament, amb aquell somriure que esdevé rialla.

Somric dolçament, amb aquell somriure que esdevé premi.

Somric tranquil·lament, amb aquell somriure que esdevé somni

Somric còmplice, amb aquell somriure més teu que meu.

Somric, somric, somric...

A VEGADES

2010-12-01T15:50:00.004+02:00

Ho diré baixet que tot se sap i si crido molt se sabrà arreu.

Ho diré com qui no ho diu, com qui fa veure que no és cert, com a qui no li importa.

Ho diré i punt, però sense donar-li importància.

A vegades sento que tot no és perfecte, que la màgia està difuminada, que falta energia, que falten ganes.

A vegades sento que falten petons, tendresa, alguna abraçada robada i una mica de temps...

A vegades sento que no em sents...

10 REFLEXIONS (CURTES)

2010-11-29T12:25:00.003+02:00

1. Vivim en un petit país que tendeix a la dreta. Podeu dir, si us sentiu millor, que és una dreta moderada i centrista, però és una dreta. La de CiU, la del PP, la de C's i altres dretes que sense tenir representació han arrossegat un munt de vots.

2. Em sorprén i no em sorprén que la gent cregui que la dreta (si, ja, moderada i centrista, si voleu) ens treurà de la crisis on ens hi va posar, precisament, un modus operandi de dretes, d'economia elitista i bancs sangonera. Em sorprén perquè la dreta és la dreta i no em sorprén perquè l'esquerra no ha sabut resoldre-ho bé.

3. Ens hem aixecat i hem anat a votar. Si, d'acord. Un 60%. Està bé. Però voleu dir que ja n'hi ha prou? Un 40% de gent que podria anar a votar li importa un rabe qui mani i com. No és poc. No. No ho és.

4. Un 3% van votar en blanc. Un escó del Parlament hauria de quedar buit. Seria l'escó de la democràcia desencisada. I caldria mirar-lo sovint.

5. Cal acceptar que la majoria de catalans i catalanes no vol ser independent. És així.

6. El tripartit ha patit un desgast brutal, molt més alt del que cabria esperar en altres circumstàncies. Sabeu què? No crec que ho hagin fet pas tan malament, però no ho han sabut comunicar pas bé tot el que es feia, tot el que es creia. Les coses a mitjes mai estan plenes deia la meva àvia... potser tenia raó.

7. Em trec el barret davant l'actitud del President Montilla: acceptar la derrota i no allargar inútilment el canvi que ha de venir em sembla fantàstic. No tornarà a ser primer secretari. Bé. Que s'inici el relleu.

8. Amb perdó, però els catalans em sorprenen: com hem pogut donar joc a un partit com Si. Hem posat al Sr. Laporta a viure la vida al Parlament, pagant-ho nosaltres. Ai que gran que li quedava el joc a la roda de premsa. Ai quina prepotència el Sr. Uriel Bertan a la primera compareixença... ai quina por...

9. El somriure d'alguns convergents era d'anunci. Em fa venir gratera el Sr. Felip Puig especialment. I sóc la única que va detectar unes ganes enormes de ser "presidenta" en la dona de Mas... Aquest baf de superioritat dels convergents no m'agrada gens... però gens...

10. Estimo Catalunya i si Catalunya vol ser de de dretes (si, val, moderada i centrista), donar més vots al PP, castigar les esquerres, promoure canvis, permetre una mica la xenofòbia, homenatjar la superioritat, cedir espai al Barça i ser com és, hauré d'estimar-la igualment. Això si que ho tinc clar. Estimo Catalunya. Ja és molt.

AVUI FA QUATRE ANYS...

2010-11-25T09:05:00.002+02:00

Del dia més important de la meva vida...

Feia fred. Va ser a Barcelona. Cap a les 12h del matí... i quan el vaig tenir en braços vaig experimentar la sensació més gran i meravellosa del món.

Avui el meu fill gran, el Joan, fa 4 anys.

FELICITATS FILL!

L'EXPLOTACIÓ DEL COS FEMENÍ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

2010-11-24T10:20:00.003+02:00

L’explotació del cos femení als mitjans de comunicació. Una mirada crítica

L’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació, és una iniciativa pionera a Catalunya endegada el setembre del 2000 per iniciativa de cinc Consells de dones del Baix Llobregat (Cornellà, Sant Boi, Esplugues, Sant Feliu, Sant Joan Despí) i Drac Màgic, Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals, amb l’objectiu de dinamitzar el debat públic sobre el paper dels mèdia en la superació dels arquetips de gènere. És una entitat que ofereix eines de visió crítica, anàlisi i sensibilització a la ciutadania per fomentar una reflexió crítica davant dels continguts sexistes i discriminatoris. Actualment, l’Observatori ha estès el seu àmbit de gestió territorial més enllà de la comarques del Baix Llobregat i del Barcelonès i ja està integrat per 26 ajuntaments d’altres comarques com el Vallès Occidental, el Garraf o el Baix Camp.
D’entre les seves interessants i dinàmiques iniciatives, m’agradaria destacar una exposició que vaig descobrir l’altre dia: “La representació dels cossos de les dones en els mitjans de comunicació: un cos al servei de la mirada i el plaer masculí”. L’exposició vol servir d’iniciació en la lectura crítica de la representació que fan els mitjans de comunicació del cos femení, desxifrant els missatges ocults que tenen les imatges per tal de posar en evidència els prejudicis adquirits, que contribueixen a que tinguem una percepció condicionada del propi cos. El recorregut que proposem situa les imatges actuals en relació a les del passat, establint paral·lelismes que permeten entendre els orígens i la funció de les formes de representació hegemòniques.
Després de la seva inauguració a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, la mostra ha iniciat ara un període d’itinerància pels vint-i-sis municipis que formen part de l’Observatori. A continuació la podeu visionar en aquest enllaç.
Informació relacionada:
Article “El sexisme és la nova normalitat”, de Rosalind Gill (professora d’anàlisi social i cultural al Centre de Cultura, mitjans de comunicació i industries creatives del King’s College de Londres)· Entrevista a R. Gill

LLETRES DE CANÇONS

2010-11-22T12:39:00.002+02:00

Sóc de la generació del Boig per tu i del Calla i Balla. De la que s'emocionava amb l'Empordà i pensava que el summum de la poètica lletrística en català s'havia superat i havia arribat al cel amb Llach, Serrat i Sau.

No és que hagi deixat de pensar-ho, però he de reconèixer que hi ha un grup, els Amics de les Arts que té unes lletres que m'encanten. Les cançons estan bé, però hi ha veritables joies a la seva col·lecció pel que fa a poètica.

L'home que treballa fent de gos

Reykiavick

Les meves ex i tu

Mai seré un superheroi...

Però he de reconèixer que aquesta, La merda se'ns menja, la trobo preciosa.

Us la deixo.

Ens fugem?

La merda se'ns menja
Els amics de les arts
Sé prou bé que puges a Verdaguer, i és que jo des de Joanic que no sé com posar-m'hi. I faig veure que no t'he estat guardant seient, i així molt discretament aparto la maleta quan et veig passar. Ho tinc tot mil·limetrat. Vas i dius: "està ocupat?" i segurament penses que sóc un passarell, però abans de ser a Bogatell potser ja t'he conveçut perquè fugis amb mi i ho deixis tot. Que no m'has dit si em queda bé la barba. Que no m'has dit com ho tens per escapar-te amb mi. Que no m'has dit si vols que t'ensenyi un lloc on de nit és de nit. I és que aquí la merda se'ns menja. I és que aquí ja no s'hi pot estar. Compartir, pagar una hipoteca junts, maleir cada dilluns per haver allargat el diumenge. I comprovar que París et queda bé i si plou no passa res. Quin sonat va inventar el paraigua? Que no t'he dit que Barcelona crema. Que no t'he dit que no és teva ni meva. Que no t'he dit que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit. I és que aquí la merda se'ns menja. I és que aquí ja no s'hi pot estar.

LLOPS AMB PELL DE XAI

2010-11-17T14:18:00.005+02:00

Tinc una amiga tirant a borde que quan intenta fer-se la simpàtica amb algú que no li cau bé, li agafa un tic a l'ull dret.

Tinc una amiga que no estima gaire a ningú i fa veure que estima molt tothom, però ningú s'ho creu.

Tinc un amic que és un manta. Intenta fer veure que no para de treballar, però només ho fa veure.

Tinc una amiga que diu que és molt feliç però no li brillen els ulls. Mai.

Conec algú que va de sincer i és un gran mentider. I algú que va de discreta i no sap tenir la boca tancada.

Conec algú que va de dur però si l'abraces, es desfà.

Faig veure que no m'importa, que no m'espanta, que no em preocupa, que no em fa por. Però és mentida.

Tots portem alguna màscara. Tots som llops amb pell de xai. I sabeu què? Que se'ns nota.

ESTIMAR

2010-11-15T16:32:00.006+02:00

Ahir vaig estar a punt de perdre una cosa que m'estimo. Més que una cosa. A punt d'escapar-se de les mans. Amb aquesta angoixa del moment just de la pèrdua vaig pensar: mai més tornaré a tenir una cosa. El moment de perdre-ho és tan dolorós que no en vull saber mai més res.

Finalment no vaig perdre la cosa. Aquest matí, màgicament, ha tornat a mi i jo a somriure.

Només el moment de joia del retrobament ha enlluernat el moment de por de la pèrdua.

Si a aquest moment li sumo tots els moments de joia compartits abans... com puc dir que el dolor de perdre-ho és més fort que tots els moments bons previs?

Sempre val la pena estimar.

Sempre.

EL DIA QUE EM VAIG TORNAR INVISIBLE

2010-11-11T09:51:00.003+02:00

Una amiga meva em va dir fa no gaire que les dones, amb l'edat, ens tornem invisibles. Evidentment vaig entendre la frase, el sentit que amaga i la tristesa que suposa que, amb el temps, passis de ser una "cosa" desitjable que et crida l'atenció a ser invisible sino hi ha un vincle real que ens uneixi i que faci que em vegis.

Amb el temps, tots, dones o homes, ens tornem invisibles... al món laboral, sexual, vital, associatiu i social. Una llàstima, però cert. Fer-se gran significa convertir-se, poc a poc, en invisible.

Quan aquesta amiga em va fer el comentari vaig pensar que exagerava. Té uns quants anys més que jo però sempre ha estat fantàstica i mai m'ha semblat que fos invisible. Evidentment que jo tampoc he tingut la sensació de ser-ho. Fins ahir. Ahir em vaig tornar invisible.

Demanava pagar el dinar. Havia dinat en un lloc que ni és espectacular ni s'hi menja molt bé ni res, però això el cambrer no crec que sàpiga que ho penso.

A la taula, demanant pagar, era invisible. Quan em vaig aixecar i em vaig acostar a la barra, just davant seu, vaig continuar sent invisible.

La raó de la invisibilitat era que n'hi havia una altra que es veia més. Era més jove, més guapa, més escotada, més rossa i més més més... ja m'enteneu.

Era més visible i per tant, jo era invisible.

M'havia torant invisible. El meu metre setanta, el meus quilos i el meu embalum havien desaparegut.

Va ser el dia en que em vaig tornar invisible.

De cop, però, vaig reaparèixer... just quan vaig decidir marxar per la porta sense pagar.

Aleshores si que em va veure.

La invisibilitat va ser momentània.

Cal canviar doncs bellesa per poder.

;)

VISITES

2010-11-09T15:35:00.003+02:00

No acabo d’entendre la diferència entre estat laïc i no laïc. Ai, que ja em poso en un tema perillós. Ho sé. Ho noto en el mateix dubte que tinc. Entenc que un estat laic és aquell que separa estat de religió i que un no laic és el que barreja estat i religió. És a dir, el primer és el que no fa bandera pública de la religió com a part de l’estat sinó que això ho fa l’altre, l’estat que professa clarament i directament una religió.
Entenc que hi ha religions majoritàries en estats laics. Religions que professa un nombre considerable d’habitants d’aquest estat. Perfecte. La meva pregunta és: s’ha de volcar un estat sencer laic en la visita d’un representat d’una religió per molt majoritària que sigui?
La religió que professo jo, si en professo, és una cosa meva, personal, intransferible i directa. Si directa entre jo i el déu que venero, si en venero. Ningú i menys l’estat s’hi hauria de posar. I si no s’hi posa, perquè s’hi posa?
M’alucina que gastem diners de tots, ciutats de tots, carrers de tots, recursos de tots en la religió d’uns quants. M’alucina que venerem certes representacions humanes (gens divines, gens senzilles, gens estoiques, gens sinceres) com ho fem, com ho fa el nostre estat laic.
Un dia em van dir que amb una tercera part de les riqueses del Vaticà s’erradicaria la fam a l’Africa. Ja no dic res més.

AVUI ARREGLEM EL MÓN

2010-11-02T13:27:00.001+02:00

Això és un científic que està al seu laboratori mirant de resoldre els problemes del món.
Es passa molts dies allà dins, fins que entra el seu fill petit de sis anys i li diu: “Pare, ara t’ajudaré”. El pare, desesperat, li diu: “No, fill, vés a jugar”. I el nen li respon: “No, pare, jo et vull ajudar”. El pare no sap què fer. Aleshores, troba el mapa del món en una pàgina d’una revista. Llavors diu: “Bé, amb això puc tenir el meu fill entretingut durant deu dies i que no em molesti”. Agafa unes tisores, retalla la pàgina, i comença a tallar-la a trossets. Dóna cinta adhesiva al nen i li diu: “Ja que t’agrada muntar puzles, mira de muntar el món”. El nen no el coneixia, el món.
El pare continua amb les seves equacions. I el nen, al cap de dues hores, li diu: “Pare, ja he acabat”. I el pare: “No pot ser, això és cosa de nens, deu haver fet qualsevol cosa”. S’ho mira i, efectivament, havia arreglat el món i li pregunta: “Però, com ho has fet, si no coneixes el món?”.
I el nen li explica: “Pare, quan has tallat el full, a l’altra banda hi havia un home. Com que jo conec l’home, he girat tots els paperets. Quan he tingut l’home muntat, l’hi he donat la volta i havia arreglat el món”.

Gabriel García Márquez

DONES

2010-10-27T10:16:00.002+02:00

Avui he llegit a la premsa tres notícies diferents sobre dones que m'han cridat l'atenció. Suposo que, en part, perquè sóc dona.

He llegit les declaracions d'un escriptor conegut que primer afirmava pompós que havia mantingut relacions sexuals amb nenes de 13 anys, que després ho rectificava basant-se en la ficció i l'autobombo i que acaba d'arrodonir-ho fent declaracions sobre una política espanyola que el posa tonto.

Tonto és la paraula.

També he llegit amb interés les reivindicacions de les sis millors raquetes femenines del tennis espanyol que han dit prou a una política de gestió discriminatòria de la Federació posant de manifest les grans diferència que hi ha entre homes i dones també a l'esport. La Federació guarda silenci.

Silenci és la paraula.

I finalment, la fascinant Ava Gardner que reviu, en un documental de Isaki Lacuesta que l'explica i la recorda en el seu periple de vida, seducció i atracció que durant els 50 va viure a Espanya. Una dona potent, llançada, seductora, sexual, lliure que va haver de "fugir" de la moral americana i establir-se per aquí per sentir-se més lliure en un país, aleshores, que prohibia la llibertat.

Llibertat és la paraula.

Llibertat contra el silenci.

Silenci contra tonteria.

Sóc dona i m'agrada.

LIP DUB

2010-10-22T09:23:00.003+02:00

El dia 25 de novembre és el dia Internacional Contra la Violència de Gènere.

Aquest any m'han ofert la possibilitat de participar-hi d'una manera molt especial... grabant un lipdub que s'emetrà per primer cop el dia 25!

Llinars es mou per la igualtat i m'agrada!

Què és un lip dup?
Un vídeo divertit on persones de totes les edats, maneres i ganes canten en play back una cançó. Es graba tot en pla seqüència! (sense talls!)

On, quan i per què?

Grabarem el proper 8 de novembre a la tarda a Can Mas Bagà.Perquè volem participar així del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere (25 de novembre)

Quina cançó?
Ella de Bebe (una manera optimista i forta de parlar de les dones)Volem un missatge positiu, enèrgic i esperançat.

Participa!
Vols actuar-cantar-ballar i passar-t'ho bé mentre participes d'una jornada important?Envia un mail a lipdubpuntdonallinars@gmail.com i ens posarem en contacte amb tu!

Comptem amb tu!

...ben mirat, no som més que paraules...

2010-10-19T17:15:00.002+02:00

Miquel Martí i Pol

...avui em venien de gust paraules d'un altre...

31

2010-10-13T09:03:00.004+02:00

Un dia d'aquests de pluja, vent i fresqueta de la bona he fet 31 anys. La celebració va començar el dia abans i ha acabat 3 dies després, com a certs casaments. I jo, encantada!

M'agrada fer anys, sempre m'ha agradat, però aquest any, especialment, ha estat fabulós i tinc, com a mínim, 31 motius per celebrar-ho:

1. Una rosa vermella

2. Passejar el dia abans a la tarda i sentir-me regalada, estimada, mimada...

3. El cartell de Felicitats, els felicitats continus, els petons de felicitats, els dibuixos de felicitats...

4. La patufa dient... atats! quan el seu pare i el seu germà feien la frase sencera de Felicitats...

5. El mar, gris i terrible, tan enfadat.

6. El Joan fent-me caure de cul a la sorra molla de la platja de Collioure... com vam riure...

7. El sol que no hi havia manera que acabés de sortir...

8. De nou, el sud del nord. De nou les vinyes i les torres vermelles i verdes...

9. Aquella taula petita d'aquell racó amagat del ja nostre restaurant on les gotes de pluja repicàven fortíssimes a la claraboia.

10. Constatar que no em guanyaré la vida com a dona del temps.

11. La guerra de pessigolles. Les guerres de pessigolles.

12. La televisió en alemany.

13. Due Latte Macchiatto. En fracés.

14. El paraigües del llamp mcqueen i el del mickey mouse i el negre, gran, nostre.

15. Casa, al tornar, si, també.

16. Doble ració de cassoulette.

17. Reunir els meus per celebrar el meu

18. Pà de pessic per partida doble i xocolata negra per partida doble.

19. Regals per potenciar tots els meus vicis. Tots. Molt.

20. Un cistell de rovellons.

21. Un pastís cremat amb espelmes de colors.

22. Un pastís de formatge per tornar a bufar.

23. Un jersey suau, gris i perfecte.

24. Un paisatge de mar que recorda un altre mar i un altre...

25. Cafés per tots.

26. Les rialles, les complicitats, els compartits.

27. Els meus fills i tots els meus nebots, jugant...

28. Ells

29. Els nens

30. Tu

31. Saber que sóc per tots tan important com sou per mi...

Estic feliç.

Ja tinc 31 anys!

NUMBERS

2010-10-06T14:13:00.004+02:00

1
Because I exist

2
Because there must be a reason

why I should cast a shadow

3
So that good can try to be

better and become best

and beginning grow into middle and end

4
So the round earth can have its corners

and the house will not fall down around me
So the seasons will go on holdings hands

and the string quartet play forever

5
For the invention of Milton and Shakespeare

and the older invention

of the wild rose,

mother to the petals

of my hand

6
Because

five

senses

are

not

enough

7
Because luck

is always odd

and the division

of history

into lean and fat

years

mysterious

8
To make the spider

possible

and the black ball which tells me the game is up
but also

to let

the noise

of the world make

itself heard as music

9
For the orbit of Jupiter

Saturn

Venus

Mars

Mercury

Uranus

Mickey Mantle

Lou Gehring

Babe Ruth

10
Created functionless, for the sheer play of the mind in its tens of thousands of moves
There is nothing like it in nature

Lisel Mueller: Reasons for numbers

POUR LE PUR PLAISIR

2010-09-29T13:14:00.002+02:00

Hi ha coses que es fan perquè s'han de fer i d'altres que les fas perquè et ve de gust, perquè si, perquè vols, perquè simplement et dona la gana. Les fas pour le pur plaisir...

Aquestes coses que poden ser simples, senzilles, petites... són meravelloses i per ser, cal que:

- decideixis fer-les lliurement

- no tinguin massa sentit

- siguin, simplement...

- les comparteixis

M'agrada fer les coses pour le pur plaisir...

Caminar una estona, nedar una estona, jugar, fer-te pessigolles, tocar-te el nas amb la punta del dit, menjar xocolata negre amb un tallat calent, treure'm les sabates i arrugar els dits dels peus, compartir un cafè sense motiu amb amics, quedar-me a sopar amb tot el morro, escriure un mail impossible, sommiar, seguir-ho intentant, fer la maleta d'un viatge escollit, recordar-te, preparar un llom a la sal per compartir-lo amb un voraç amic, fer teatre, que et quedis fins tard, despert, parlant, abraçar-los tan tan fort, a tots dos...

Adoro les coses fetes pour le pur plaisir.

QUERER, AMAR, DESEAR.

2010-09-27T14:58:00.002+02:00

Són verbs de la mateixa família. No de la família lingüística, sinó de l'emocional. Comparteixen la mateixa arrel. I és una arrel profunda. Profunda, complexe, retoçada.

Estimar, amar, desitjar són el mateix però no ho són.

Es pot estimar de moltes, amar d'alguna i desitjar només d'una.

No és el mateix.

Espero que sigui afortunat i un cop, només un cop a la vida, ho sentis tot junt.

Sort...

Amor y deseo son dos cosas diferentes; que no todo lo que se ama se desea, ni todo lo que se desea se ama.
Miguel de Cervantes Saavedra