Ed. La Galera / Any de publicació: 2006 / Núm de pàgines: 170
SINOPSIS: La Max, arqueòloga italiana que treballa Barcelona, rep un fax inquietant: han trobat el manuscrit de Guillem de Foix, el darrer prefecte càtar. Per als historiadors és un descobriment excepcional, però la Max sospita que en el manuscrit hi pot haver alguna cosa més...
L'aparició d'un misteriós lord i l'aparició més inquietant de la mort al voltant de la Max, faran que la recerca sigui molt més perillosa del que s'hauria imaginat mai.
HISTÒRIA DEL LLIBRE: Tot va començar per culpa dels minairons. Son una mena de follets toca-nasos que viuen a les valls d'Àneu i que diuen que persegueixen als escriptors perquè escriguin, sigui com sigui. Ells t'ajuden o, si els despertes i no en fas res, poden arribar a matar-te. El minairons em van començar a perseguir el primer cop que vaig possar els peus a la meravellosa Occitània. Els càtars m'interessaven des que vaig saber fa anys que havien estat a Llinars, poble on visc. I allà, enmig d'un castell càtar a Occitània, fa be bé 6 anys, em van venir els minairons a menjar-me l'orella i a dir-me que havia d'escriure un llibre sobre càtars. Amb el temps, més viatges (un a Sícilia, imprescindible) i moltes hores, vaig anar perfilant la història de la Max... fins que, amb un ajut final dels minairons, vaig poder acabar la història i que veiés la llum. És la meva primera novel.la que ha sortit també en castellà. I per fi, al escriure-la, em deslliuro de la meva obsessió pels càtars! (i també, dels minairons!).
LA FRASE QUE OBRE EL LLIBRE: “- Déu? Està bé... et donaré informació de primera mà sobre Déu. A Déu li agrada observar. És un bromista. Pensa-ho: dota als homes d’instints. Us dóna aquesta extraordinària virtut... i què fa aleshores? Els utilitza per passar-ho bé. Per riure’s de vosaltres veient com us salteu les regles. Ell disposa les regles i el taulell de joc... i és un autèntic trampós! “Mira... però no toquis...” “Toca, però no provis...” “Prova... però no assaboreixis!” I mentre us porta com titelles d’un costat a l’altre... saps que fa Ell? Es descollona! Es mor de riure! És un pallasso! És un sàdic! I vosaltres adoreu això? Mai!
- Millor regnar a l’infern que servir al cel, veritat?
- I per què no?”
Satanàs i l’advocat a “Pactar amb el diable” The devil’s advocate de Taylor Hackford
LA MEVA FRASE PREFERIDA DEL LLIBRE: La última! I no la penso posar!
M'AGRADA PER: Buf... per tot! Pels càtars, per occitània, per la història trepidant, perquè és una senyora novel.la, per l'edició, perquè està en castellà... PER TOT!
________________________________________________________________________________________
BLAU TURQUESA
Ed. La Galera / Col.lecció Corsaris / Any de publicació: 1997 / Núm de pàgines: 89
SINOPSIS:
L'Albert Acaba de descobrir que té sida. La seva vida, que no serà llarga, ha canviat de manera radical. El que ell no sap és que encara canviarà més... tot just quan coneixi l'Ina, una noia capaç de parlar molt clar, de portar l'amor al límit de la vida.
HISTÒRIA DEL LLIBRE:
Vaig escriure la història de l'Al i la Ina quan tenia 17 anys. A classe de filosofia. I no perquè no m'agradés la classe, sino perquè s'hi estava tranquil·la. El vaig escriure en una llibreta mida A5 de quadrícula i la vaig dedicar als meus companys de taula amb la dedicatòria textual: "perquè mentre jo escrivia, ells prenien els apunts". La meva mare el va enviar a alguna editorial i va respondre la Galera. La meva fada padrina, la Laura Espot, aleshores coordinadora d'edicions de La Galera, em va dir que era una història que arribava molt. La vaig publicar amb 19 anys acabats de fer i la va presentar el societat l'Esteve Pujol i Pons, l'ex-director de la meva escola d'infantesa (ara tancada), el Bell-lloc, a la llibreria La Gralla de Granollers. Va ser l'inici de tot plegat. La dedicatòria es va canviar al veure la llum i va ser l'impuls definitiu per decidir que això de les lletre m'agradava. Blau Turquesa és la meva història més tendre, més senzilla.
LA FRASE QUE OBRE EL LLIBRE:
"Els ulls són cecs, cal cercar amb el cor", de Saint-Exupery, del Petit Príncep.
LA MEVA FRASE PREFERIDA DEL LLIBRE:
"Jo, de petita vaig tenir galteres. Alguna cosa més?".
M'AGRADA PER:
Pel mar, sempre tant present... per la tendresa, per la senzillesa, per la veritat de que cal viure el moment, per la Ina.
________________________________________________________________________________________
Marina Martori i Josep Villagrasa
Ed. La Busca / Any de publicació: 2004 / Núm de pàgines: 112
SINOPSIS:
Una actriu madura que ha d'enfrontar-se a la mort. Un periodista en el pitjor moment de la seva vida. La imatge de l'èxit. El reflex del fracàs. Les màscares que otorga la fama. Les ànsies de poder. Una nit. Una sola nit per dir-s'ho tot. Per despullar-se. Una sola nit per compartir tots els "silencis".
HISTÒRIA DEL LLIBRE:
Una novel.la a mitges! I no amb qualsevol! Una novel.la a mitges amb el Josep! El meu Josep! La idea és meva però eren dos personatges molt forts i no sabia com enfocar-los els 2 jo... així que... vaig proposar-li, tot dinant, si s'atrevia amb el paper d'ell. I es va atrevir. El resultat: una novel.la sobre l'èxit força poètica i una amistat consolidada. Tota la creació de la novel.la està lligada en certa manera al surrealisme més pur... i prova d'això és que la novel.la va acabar guanyant un petit premi, sent publicada per una editorial gairebé fantasma i donant-nos una nit surrealista d'entrega de premis al meu pur estil de les pel.lícules del Lynch. Estimo al Josep i estimo Silencis, perquè també amb silencis es fan les amistats.
LA FRASE QUE OBRE EL LLIBRE:
No hi ha frase! Ni frase ni dedicatòria ni biografia ni res de res. L'edició és molt pobre. La frase hauria d'haver estat: "Es mejor ser rey de tu silencio que esclavo de tus palabras.", per exemple. I és de Shakespeare!
LA MEVA FRASE PREFERIDA DEL LLIBRE:
"T'agraeixo aquella farsa i aquelles paraules i per això he decidit que vull que rebis aquesta carta"
M'AGRADA PER:
Pel Josep
________________________________________________________________________________________
Il•lustracions: Emma Schmid / Pàgines: 23 / Mides: 17 X 17 / EDITORIAL LA GALERA / Col•lecció: "Sirenetes", 16 / Any d'edició: 2003
"En Jordi té els ulls de color blau. Com el mar i com el cel sense núvols.
En Jordi té els cabells de color negre. Com el carbó i com la nit sense estrelles." En Jordi ha après els colors i li agraden tant que es passa tot el dia pintant… Aquest llibre conté dibuixos fets amb colors molt llampants i textos presentats alhora en dos tipus de lletra: manuscrita i majúscula.
________________________________________________________________________________________
Il•lustracions: Christian Inaraja / Pàgines: 23 / Mides: 17 x 17 / EDITORIAL LA GALERA / Col•lecció: "Sirenetes", 19 / Any d'edició: 2004
El protagonista preferiria ser gran per poder fer tot allò que ara no li deixen fer fins que s’adona que quan sigui gran la mare no li explicarà contes, l’àvia no li donarà caramels...
________________________________________________________________________________________
Ed. La Galera / Col.lecció Corsaris / Any de publicació: 1999 / Núm de pàgines: 140
SINOPSIS:
Un famós arqueòleg acaba de morir. El seu germà, un policia que va marxar de casa deu anys enrere, serà I'encarregat de descobrir qui ha estat l'assassí. Però la tornada no serà tan fàcil per al Sergi... nous crims, nous enemics, la possibilitat d'enamorar-se i, sobretot, el pes d'una mort del passat el portaran a confondre la veritat amb el desig, confusió que pot pagar molt cara.
HISTÒRIA DEL LLIBRE:
Suposo que si dic que una novel.la de misteria de 140 pàgines havia de ser un guió per un curtmetratge per rodar un estiu amb els meus amics sonarà estrany, però és cert. De fet, existeixen escrites en format guió, a mà, el que després van ser els dos primers capítols del llibre! Després de la publicació del Blau Turquesa, l'editorial em va demanar si tenia res més en ment i vaig pensar que el guió podia esperar, que era millor fer una altra novel.la. Crims va néixer així. En un origen es deia "El desig", però després es va canviar perquè ja hi havia una novel.la amb aquest nom (això m'ha tornat a passar amb el Manuscrit Càtar!). El que puc dir de Crims, és que es va escriure sol. El gènere de la novel.la negre sempre m'ha fascinat i la trama i els personatges semblava que anèssin per lliure! Està ambientat a Llinars, el meu poble, i a mi m'agrada moltíssim!
LA FRASE QUE OBRE EL LLIBRE:
"Comencem per desitjar allò que veiem cada dia" Aníbal Lecter a El Silenci dels Anyells.
LA MEVA FRASE PREFERIDA DEL LLIBRE:
"Sí, el món es mou pel desig"
M'AGRADA PER:
Pel final sorprenent i pels personatges... sobretot: pel final!
________________________________________________________________________________________
Ed. La Galera Col.lecció Polissons / Any de publicació: 1999 / Núm de pàgines: 146
SINOPSIS:
Fa tres anys que en Sergi i l'Alba es van veure per últim cop a Lisboa. Ell no ha deixat de pensar en ella i ha decidit escriure-li una carta. Hi buidarà el cor. Li vol explicar tot el que va sentir quan es van conèixer, quan es van retrobar i ara que es troba tan sol. Li vol explicar que mai podrà oblidar tot l'amor i tot l'odi que van viure sota el cel de Lisboa.
HISTÒRIA DEL LLIBRE:
Hi ha llibres més personals que d'altres i més romàtics que d'altres. Aquest és força de lo primer i molt de lo segon. És una novel.la que encara ara, quan rellegeixo el final, em puja per l'espinada una corrent elèctrica especial que em fa estremir. Res, coses meves! Sigui com sigui, va sortir publicat només dos mesos després de Crims del Desig i no va córrer massa bona sort. És el meu llibre menys venut, potser també perquè és molt personal i molt ensucrat. A mi, de tant en tant, quan em sento nostàlgica m'agrada rellegir-lo.
LA FRASE QUE OBRE EL LLIBRE:
"Si no agafes l'avió i marxes amb ell, te'n penediràs. Potser ara no, potser demà tampoc, però si més endavant... i per tota la vida. - I el nostre amor? - Sempre tindrem París" Rick i Ilsa a Casablanca. (si és que ja us ho deia... és un llibre molt personal!)
LA MEVA FRASE PREFERIDA DEL LLIBRE:
La primera! Diu: "T'escric. Ja ho veus..., faig el que vaig prometre que no faria mai..., torno a a aparèixer a la teva vida, torno a perseguir-te. No et puc oblidar.
M'AGRADA PER:
Per LISBOA, pel que significa. Perquè és la tercera i el tres és un número maco.
